Quatre testimonis, dos empresaris, un assessor fiscal i un suposat home de palla, han vinculat davant la fiscalia anticorrupció a Iñaki Urdangarin amb el maneig de comptes corrents secretes a Suïssa. Els investigadors han localitzat el presumpte testaferro del duc de Palma a Suïssa, l'empresari català Alex Sánchez Mollingerve, però aquest ha negat aquesta condició. El bloqueig de Suïssa a facilitar informació sobre aquests suposades comptes ha portat el jutge José Castro a aixecar el secret de sumari.

La peça secreta sobre els comptes corrents en paradisos fiscals (Andorra, Luxemburg i Suïssa) oberta pel jutge Castro en el cas Nóos està així en un punt mort. Després d'aixecar-se el secret sumarial, s'ha confirmat que Diego Torres, la seva dona Ana María Tejeiro i un dels germans d'aquesta, manejar comptes a Andorra i Luxemburg.

La fiscalia sospita que aquests dipòsits van servir per blanquejar diner negre i evadir impostos a Espanya. A Luxemburg s'ha pogut bloquejar gairebé un milió d'euros a nom del matrimoni Torres-Tejeiro.

Amb Urdangarin hi ha hagut molt menys sort: els investigadors han pogut reconstruir alguns dels passos del cobrament de diner negre, però no han pogut accedir als comptes corrents per on va discórrer el flux de diners, que hauria acabat a les butxaques del duc de Palma.

Per ser el gendre del rei

La cadena comença quan Eugenio Calabuig, un dels gestors del holding Aigües de València i president d'Inversiones Financieras Agval SL, es veu forçat-segons pròpia declaració-el 2008 a fitxar Iñaki Urdangarin com a assessor en la recerca d'inversors per al seu grup. "Si Urdangarin no hagués estat el gendre del rei, alt empleat de Telefónica, membre del comitè olímpic i amb contactes a empreses estrangeres" no l'hauríem contractat mai, se sincera Calabuig.

Urdangarin va imposar com col· laborador en la recerca de socis a l'empresari José María Treviño Zunzunegui, que ha reconegut haver cobrat d'Agval sense haver fet res. Treviño ha admès també que l'espòs de la infanta Cristina li va dir que ell i el seu amic Alex Sánchez s'ocuparien de buscar capitalistes per a l'empresa valenciana. Sánchez entraria en la fase final de l'operació, quan fos necessari localitzar finançament, però no va arribar a intervenir.

Treviño ha admès que va cobrar "d'Aigües de València, i, descomptades les despeses, la meitat va ser per Alex Sánchez, a qui vaig ingressar els diners al compte suïssa que em va indicar el propi Sánchez i que estava a nom de la societat Artic SA al Banc Julius Baer".

Per la seva banda, Eugenio Calabuig manté que un altre empresari - el publicista Miguel Zorio, soci de Urdangarin-li va facilitar una nota on apareixia el nombre d'un altre compte corrent a Suïssa. Aquest compte estava obert a nom de la societat Alternative General Services LTD, domiciliada a Irlanda i propietat d'un altre testimoni, el testimoni Robert Cockx. Aquest ha reconegut ser un testaferro professional i que Alternative General Services era una mera tapadora. Aquest testimoni va cobrar una comissió del 5% de la quantitat pagada per Aigües de València.

Cockx va entrar en escena recomanat per un quart testimoni: Javier Jiménez Andrade, assessor fiscal de Treviño. Jiménez ha explicat el seu rol en la cadena als investigadors. En la causa hi ha correus electrònics que confirmen la seva versió, com un Jiménez a Robert Cockx (reproduït aquí també), on li reclama les dades del compte a Suïssa.

La hipòtesi del jutge Castro sobre la cadena és la següent: Agval ingressa 375.000 euros en el compte suïssa de Cockx, aquest cobra el seu 5% i traspassa la resta a un altre compte suïssa, a nom d'una empresa de Treviño (Star Options); Treviño s'aparta 75.000 euros de comissió per Zorio, es queda la seva part i envia 140.000 euros al dipòsit suís d'Alex Sánchez. Aquesta última suma es suposa que és el guany d'Iñaki Urdangarin.