Amb l'elecció com a senador de l'advocat defensor de presos d'ETA Iñaki Goioaga, el Parlament Basc va reviure els moments de tensió dialèctica que havia deixat enrere l'anterior legislatura, quan l'esquerra abertzale no estava a la Cambra. Ahir es va celebrar el primer ple ordinari de la desena legislatura amb un assumpte que en les darreres setmanes s'ha convertit en estrella: la designació com a senador, entre d'altres, de l'advocat de presos d'ETA Iñaki Goioaga.

La votació es preveia especial després que la Fiscalia de l'Audiència Nacional hagi decidit investigar-lo arran de la denúncia pública que va fer l'exetarra José Miguel Latasa en revelar que Goioaga era qui transmetia les ordres de la direcció d'ETA als presos.

La discussió sobre les qüestions relacionades amb la lluita contra el terrorisme i el final d'ETA es va apaivagar durant la legislatura anterior, en part per l'absència de l'esquerra abertzale a la Cambra, fet que evitava que els grups emfatitzessin les seves respectives posicions.

Ahir, amb EH Bildu als escons, el PP i UPyD, fonamentalment, van recuperar aquesta tensió dialèctica per criticar durament la designació, que van qualificar d'"ofensa" a les víctimes del terrorisme o decisió "molt legal, però una indecència", segons Borja Sémper (PP). Gorka Maneiro (UPyD) va mantenir el to i va definir Goioaga com un "comissari polític d'ETA".

Com que una imatge val més que mil paraules, els parlamentaris del PP i el d'UPyD van abandonar el saló de plens de la Cambra de Vitòria durant la votació, davant la sorpresa mirada d'alguns membres del Govern Basc.

La tornada al debat encès i fins i tot l'enfrontament no es va quedar aquí en el primer ple ordinari d'aquesta desena legislatura, ja que els grups no van saber posar-se d'acord per aprovar una petició de dissolució de l'organització terrorista.

Totes les formacions, excepte EH Bildu, van reiterar el seu rebuig frontal a ETA i la reclamació que es dissolgui, però la coincidència es va quedar aquí. PP i UPyD van defensar la necessitat de no rebaixar l'exigència dels partits democràtics, amb el plantejament que no són aquests els que han de donar passes per afermar el final de la violència.

PNB i PSE-EE, amb matisos, van demanar que des de la política es busqui aquesta dissolució d'ETA i EH Bildu va recordar que l'organització que fa més d'un any va anunciar el cessament definitiu de la violència ha expressat la seva disposició a fer-ho. Al final, una declaració que l'anterior legislatura hauria passat sense pena ni glòria, ahir va ser un escull insalvable.