Iñaki Urdangarin, imputat en el cas Nóos, va demanar a finals del 2007 a la Casa Reial que potenciés a la seva pàgina web el seu perfil "de filantrop i humanista", davant dels seus altres rols d'assessor d'empreses i exesportista d'elit, segons han revelat els correus electrònics aportats per Diego Torres, també encausat. Aquests documents també originaran, presumiblement, l'interrogatori com a testimoni de Carlos García Revenga, el secretari de les infantes Elena i Cristina a la Casa Reial.

Diego Torres, l'exnúmero dos del conglomerat societari, va aportar abans-d'ahir al jutge José Castro més de 30 documents, la majoria d'ells correus electrònics. Va justificar la seva tercera entrega de correus electrònics en el fet que el duc de Palma insisteix a intentar desmarcar-se de la gestió de Nóos.

Segons l'exprofessor universitari, l'Institut Nóos va estar regit per un consell (un òrgan col·legiat), on Urdangarin comptava amb majoria de vots: el de la infanta Cristina; el de García Revenga (tresorer); el del secretari Miguel Tejeiro i el seu propi. Torres era vicepresident de l'Institut i sempre va estar "en minoria" davant de les decisions d'Urdangarin i els seus afins.

El paper de Revenga

Seguint aquesta línia argumental, Carlos García Revenga va tenir un paper important en les activitats de Nóos. Així ho acreditarien els correus on Urdangarin li consulta molts assumptes de l'Institut sense ànim de lucre i la consultoria del mateix nom.

Un dels documents és un missatge remès, el 26 de novembre del 2007, per Mario Sorribas, el secretari d'Urdangarin els últims anys, a García Revenga. Sorribas era director de comunicació de la recent creada Fundació per a l'Esport, la Cultura i la Integració Social (FDCIS). Aquesta entitat és considerada pels investigadors del cas Palma Arena com la successora de Nóos. L'institut és considerat una tapadora per fer avantatjosos negocis amb l'excusa de projectes que eren beneficiosos per a la societat.

L'assistent del duc de Palma estava, com ho demostrarien altres correus revelats abans per Torres, molt preocupat per la imatge d'Urdangarin. "Atès que Iñaki figura actualment com a membre dels consells i comitès de diverses fundacions i entitats sense ànim de lucre, seria molt interessant que pogués explicitar-se aquesta dimensió més altruista o humanista de la seva activitat", explica Sorribas a García Revenga.

Sorribas es queixa davant Revenga que "no hi ha res" al web de la Casa Reial sobre la faceta social del marit de la infanta Cristina. Per això, l'assistent proposa, després de consultar-l'hi a l'interessat, introduir nous paràgrafs en el perfil del duc de Palma. El treballador és molt eficaç: facilita a García Revenga els canvis que li interessa inserir en la pàgina web.

Per altra banda, els inspectors de l'Agència Tributària consideren que el duc de Palma només va pagar una cinquena part dels impostos que havia d'abonar pels elevats ingressos que va rebre durant els exercicis dels anys 2007 i 2008. Tot i que encara no s'ha concretat la xifra exacta de tributs que havia d'abonar, que en qualsevol cas superaria el mig milió d'euros, Urdangarin només va pagar, com a beneficis obtinguts en l'empresa Aizoon -la titularitat de la qual comparteix amb la seva dona- un total de 100.937 euros. Va tributar a través de l'impost de societats quan, segons els funcionaris d'Hisenda, va haver de declarar els seus ingressos a través de l'impost de la renda.

L'Agència Tributària de Barcelona manté en el seu informe que el gendre del Rei ha utilitzat la societat Aizoon com a pantalla per evitar pagar els impostos que li corresponien. La fórmula que va utilitzar és anar restant als seus ingressos les despeses dels seus empleats que tenia contractats a Aizoon. No es tractava d'empleats amb la preparació suficient per donar consells a les empreses que havien contractat els serveis professionals de l'exjugador internacional d'handbol.