Cada setmana cau a Espanya un tresorer d'institucions altruistes que sabia massa. Urdangarin no és estrictament un membre de la Família Reial, Carlos García Revenga és estrictament un alt càrrec de la Casa del Rei, a més de caixer de l'institut tòxic Nóos. La imputació colpeja el nucli de La Zarzuela, l'últim tallafocs. La temptació d'escriure que l'escàndol no podia arribar més lluny es reprimeix, davant l'estesa opinió que l'escàndol no ha tocat fons. O cim.

En la depuració que requereix la nova baula de la instrucció judicial, la Casa del Rei haurà d'explorar mesures més radicals que una neteja de la placa electrònica de la pàgina web de La Zarzuela, o un nou exili del museu de cera. L'esclat és incontrolable. Contra la imputació, amputació, però, de quants membres pot prescindir la Casa del Rei, a més de garantir-se el silenci dels exiliats per a l'eternitat?

La parsimònia letal de La Zarzuela dissimula que li ha sobrat temps per reaccionar. Abandonat a la seva sort, García Revenga s'ha mostrat tan creïble com els altres tresorers altruistes. Assegura que no tenia accés ni poder de decisió sobre els comptes de Nóos, contra la definició del seu càrrec. Es refugia en el caràcter honorífic, com els consellers de les caixes d'estalvis. Ni tan sols defensa la puresa de les operacions en què es va veure embolicat el seu institut, es limita a desfer-se d'uns honors dels quals fa temps devia sentir-se orgullòs.

Sosté García Revenga que la seva proximitat a les Infantes va ocasionar "una relació més estreta que l'estrictament professional", perquè no cal desaprofitar l'oportunitat de presumir ni davant del precipici. Amb aquesta declaració confirma la seva importància a la Casa del Rei, per matisar que no actuava en aquestes intervencions privades com a membre de la mateixa. Curiós exemple de personalitat múltiple, en l'unívoc cim de l'Estat.

Arran de l'escàndol de Strauss-Kahn, el diari Le Monde va editorialitzar que "com a mínim, s'ha comportat de ?manera imprudent". L'adjectiu imprudent és massa francès per aplicar-lo a García Revenga, destinatari del "Duc em...Palma...t" d'Urdangarin. Una altra graciosa prova de la "relació estreta" amb Cristina de Borbó. La preservació penal de la Infanta sembla cada vegada més difícil, en bona part per l'arrogància de La Zarzuela en fer front a l'escàndol.

La raó d'Estat havia contingut la marea a les portes de la filla favorita del monarca. Un 23-F de 1981 va legitimar el Rei, un altre 23-F de 2013 datarà el punt més controvertit del seu regnat. Els historiadors debatran amb intrepidesa l'autèntic paper jugat per La Zarzuela en les dues dates.