Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) van reivindicar el seu "dret" a agafar "presoners de guerra", pràctica que el Govern de Colòmbia va qualificar de "segrestos" en admetre que aquest anunci és un atemptat contra el procés de pau que es porta a terme a l'Havana. Aquestes diferències van irrompre en el clima de la negociació un dia abans que les parts reprenguessin els diàlegs a la capital cubana, després que uns i altres hagin destacat les "aproximacions" i el "bon ritme" del procés que va començar el novembre de 2012.

Però divendres passat les FARC van fer captius dos policies en una zona rural del sud-oest del país, al municipi de Pradera (Vall del Cauca), i a través del seu bloc i twitter els negociadors del grup insurgent van defensar la seva potestat de prendre uniformats captius en el marc del conflicte.

"Ens reservem el dret a capturar com a presoners els membres de la força pública que s'han rendit en combat. Ells es qualifiquen de presoners de guerra, i aquest fenomen es dóna en qualsevol conflicte que hi hagi al món", van exposar.

Tant el vicepresident de Colòmbia, Angelino Garzón, com el cap negociador del Govern, Humberto de la Calle, van discrepar de l'ús de l'estatus de "presoner de guerra", que segons el Dret Internacional Humanitari (DIH) només s'aplica en conflictes armats internacionals. "Les coses s'han de qualificar pel seu nom: un segrest és un segrest, no importa qui sigui la víctima", va dir amb contundència De la Calle a la seu de la Presidència abans de viatjar cap a la capital cubana amb el seu equip.

A més, per al negociador, la reivindicació de la pràctica del "segrest" és "una resposta equivocada que atempta contra el procés".