El jutge instructor del cas Nóos, José Castro, va fixar una fiança solidària de responsabilitat civil de 8.189.448 euros per a Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres per aquesta causa de presumpta corrupció, que hauran de dipositar en cinc dies o es procedirà a l'embargament dels seus béns. En un acte de 542 pàgines, el jutge afirma que l'entitat d'Urdangarin i el seu exsoci estava presidida "per un desmesurat ànim de lucre" i que van aprofitar el parentesc del duc de Palma amb la Casa Reial per a "rendibilitzar" les seves actuacions.

El magistrat va decidir fixar l'esmentada caució als dos principals imputats per cobrir possibles responsabilitats pecuniàries que poguessin declarar-se en contra seu en aquesta peça separada del cas Palma Arena, que investiga el desviament de 6,1 milions d'euros dels governs balear i valencià a l'Institut Nóos entre els anys 2004 i 2007. La xifra s'ajusta a la quantia que havien sol·licitat tant la Fiscalia com l'acusació popular.

Per justificar la imposició de la fiança, el jutge assenyala l'existència de "més que suficients indicis de criminalitat" en l'actuació d'Urdangarin i Torres al capdavant de Nóos, que "podrien reputar-se com a autors" dels delictes de falsedat documental, prevaricació administrativa, malversació de fons públics, frau a l'Administració i tràfic d'influències.

El magistrat assenyala que l'Institut Nóos "dista abismalment de poder ser considerat com una entitat que no té lucre", tal com han declarat diversos testimonis, i els seus responsables la van constituir com associació perquè, si es presentaven mitjançant una companyia mercantil privada, els estarien vedades les opcions d'accedir a finançament públic.

Segons el jutge, Urdangarin i Torres es van posar d'acord per crear un entramat empresarial i rendibilitzar davant entitats privades i institucions públiques la "influència" que es derivava del "parentesc" del duc de Palma amb la Casa Reial. Van utilitzar "la pretesa esfera de poder" derivada del matrimoni d'Urdangarin amb la infanta Cristina, "unes vegades de manera implícita i en altres de manera franca", arribant a realitzar referències explícites en fullets de Nóos a la infanta i el seu secretari, Carlos García Revenga, qui també està imputat.

En l'acte es fa referència a irregularitats en els convenis signats per Nóos i les administracions balear i valenciana, en els quals hi ha contractes arreglats, factures creuades i altres "transgressions palmàries de la legalitat", com el desviament de part dels beneficis al paradís fiscal de Belize.

El jutge detalla els convenis signats per al patrocini, seguiment i promoció de l'equip ciclista Illes Balears, l'organització dels fòrums esportius Illes Balears Fòrum i València Summit i el disseny de la candidatura de València per acollir els Jocs Europeus. En ells aprecia que es prescindeix "olímpicament de tramitar absolutament cap concurs públic ni negociat", se'ls vesteix de "roba jurídica" i es justifica la seva concessió a Nóos "en exclusiva atenció" al fet que al capdavant de l'entitat hi havia "el gendre del Rei".

El jutge assegura que Urdangarin va seguir sent president "de fet" de l'Institut Nóos després de març de 2006, segons avalen "innombrables" dades objectives que figuren en la causa. Castro considera que les dades que avalen que Urdangarin va seguir sent president de fet de Nóos "s'avenen malament" amb l'aparent desvinculació del duc de Palma d'aquesta entitat.