Confessió de sortida: Mai m'hagués imaginat que veuria una cosa semblant. Comença l'anàlisi: El PP ha confirmat, mitjançant un desmentiment, la informació d'El País sobre el llibre amb la comptabilitat fosca del partit, l'existència i contingut del qual s'havien apoderat de les tertúlies madrilenyes. A les pàgines de carpetovetònic disseny s'anoten pagaments substanciosos a la pràctica totalitat dels alts càrrecs populars. En la seva actual configuració, els abonaments es converteixen en l'escàndol més greu de la democràcia, un repte per a la capacitat de sorpresa d'una ciutadania desbordada per la voracitat dels seus representants. Les retallades no afectaven els polítics conservadors. Sobtadament es comprèn l'encesa defensa que Rajoy feia de Bárcenas, mentre el president del Govern es vanagloriava que "jo no li dec res a ningú".
En la seva famèlica defensa, el PP nega "el pagament sistemàtic a persones concretes" de diners diferents a la nòmina. La clau radica en el magre de l'escut protector de la paraula "sistemàtic". Afegeixen els populars desarborats que els manuscrits no són "comptabilitat d'aquesta formació política", una denominació que haurien de deixar en mans de Bárcenas i altres coautors del llibre comptable. Rajoy, Cospedal, Cascos i Rato s'han de limitar a constatar si van cobrar o no aquestes quantitats en les dates anotades, i si van sentir alguna inquietud per la seva procedència. O si la percepció modificava la seva perspectiva sobre els 22 milions que amuntegava Bárcenas, simultàniament als aparents sobresous de la cúpula del partit.
L'estricta cal·ligrafia comptable es fa més ominosa que una anotació electrònica. Segons els seus tresorers, el PP pagava a mà i en mà, mentre reclamava disciplina fiscal. Entre les mentides desmuntades pels pagaments hi ha la lamentació contínua sobre l'exígua remuneració dels polítics espanyols. Es veu que troben vies de finançament paral·leles, reclutant constructors amb contrapartides massa evidents en la destrucció immobiliària d'Espanya, patrocinada curiosament pels propis perceptors del llibre de comptabilitat.
Quan es va començar a parlar de sobresous a la seu del PP, els avui afectats miraven cap a un altre lloc, com si xofers i auxiliars administratius haguessin estat els destinataris d'importants remuneracions. No obstant això, els noms del llistat són fàcils d'identificar llevat que es tracti de pseudònims. L'esbombada declaració a posteriori dels pagaments no alleuja els dubtes sobre l'origen dels diners, que va haver d'assaltar presidents i secretaris generals d'un partit la jaculatòria del qual és la regeneració de la vida política. Rajoy no pot seguir així i ha d'assumir la càrrega de la prova. O plantejar-se si el seu càrrec estaria millor cobert per algú que cobri una mica menys.
