"Oui. Je t'aime" (Sí, et vull). Amb aquestes paraules Vincent Autin, i Bruno Boileau van segellar fa uns dies el dia més important de la seva vida al temps que escrivien una pàgina important en la història dels drets socials a França: el primer casament homosexual al país. Als sons del tema Love, de Nat King Cole, la parella va entrar a l'Ajuntament de Montpeller agafada de la mà. Davant 500 convidats, entre ells la ministra de Família i portaveu del Govern gal, Najat Vallaud-Belkacem, i un centenar de periodistes, Vincent, un activista pels drets dels gais de 40 anys, i Bruno, de 30, es van declarar amor etern. El Govern francès de François Hollande finalment no va estar representat oficialment per evitar que es reproduïssin els greus incidents de dies endarrere dels qui han mostrat la seva oposició a la nova llei, i Vallaud-Belkacem va assegurar que assistia a la cerimònia per "amistat" amb els contraents. Fora de la casa consistorial, 200 gendarmes guardaven discretament l'ordre enmig d'una insòlita onada d'homofòbia al país veí.

El projecte de llei sobre el matrimoni de persones del mateix sexe havia passat vuit dies abans (21 de maig) la tercera i última lectura en la Cambra dels Comuns del Regne Unit. I aquesta setmana va començar a debatre's en en la dels Lords que dimecres la va aprovar al no prosperar una iniciativa obstruccionista i malgrat la divisió a les files conservadores, De fet, la llei, que afecta a Anglaterra i Gal·les, va ser aprovada a la Cambra baixa britànica per 366 vots a favor i 161 en contra. El primer ministre conservador, David Cameron, va veure avançar la iniciativa enmig d'un creixent rebel·lió interna en el seu partit. Més de 130 diputats tories van votar en contra i la llei sol va sortir endavant gràcies al suport dels socis de govern liberaldemòcrates i de l'oposició laborista. Cameron es va deixar diverses peces en el seu projecte, ja que la revolta tory va superar, fins i tot, la desafecció a les relacions amb la Unió Europea.

Malgrat tots els problemes, el matrimoni gai ja és una realitat en 15 països: Holanda, Bèlgica, Espanya, Suècia, Portugal, Dinamarca i ara França, pel que fa a la UE. A la resta del continent, aquest dret també és legal a Noruega i Islàndia. A Amèrica els drets civils també han avançat rotundament els últims anys. Així, països com Canadà, Argentina, Uruguai i Brasil, a més d'alguns altres territoris, com la capital de Mèxic i l'estat mexicà de Quintana Rosego han donat llum verd als casaments gais. Als Estats Units, l'assumpte es debat en la Cort Suprema amb el suport total del president Barack Obama. Dotze estats, a més del Districte de Colúmbia, han legalitzat aquesta unió. Els tres últims el maig passat: Rhode Island, Delaware i Minnesota, mentre que molts altres encara la bloquegen.

A Oceania, el matrimoni gai és una realitat a Nova Zelanda, mentre que en l'encara puritana societat australiana el Parlament va rebutjar en 2012 una proposta per a la seva legalització. Fins i tot un senador, el liberal Cory Bernardi, va suggerir que d'aprovar-se s'obriria la porta al "bestialisme". Això sí, aquesta sortida de to el va obligar a dimitir.

Amb tot, el rebuig no ha suposat una derrota definitiva per als activistes gais, ja que altres tres projectes de llei similars es tramiten actualment en el Parliament House, el Legislatiu de Canberra.

A Àfrica, on progressen les lleis antihomosexuals i quatre països apliquen la pena de mort a gais i lesbianes, Sud-àfrica es va convertir en nota dissonant i en l'únic país del continent on es van legalitzar les unions matrimonials entre persones del mateix sexe.