Croàcia és des d'aquest 1 de juliol el 28è estat membre de la Unió Europea. El país balcànic, de 4,2 milions d'habitants, entra al club europeu immers en una forta crisi econòmica, amb un atur de prop del 20% i el seu ràting al nivell de bo escombraria. Croàcia és el primer país balcànic a entrar a la UE després d'Eslovènia, i ho fa una dècada després d'iniciar el procés de negociacions amb Brussel·les i quan ja en fa més de dues de la seva independència. El 28è estat en adherir-se a la UE serà el tercer més pobre, només per darrere dels dos estats que hi van entrar justament abans, Bulgària i Romania, membres des del 2007.

L'entrada de Croàcia a la Unió Europea és un moment històric per aquest país balcànic, que va declarar la independència de l'antiga Iugoslàvia l'any 1991. El país és el segon de la regió que accedeix a la UE, després que ho fes Eslovènia l'any 2004. Tot i que arriba a la UE en un moment complicat, la seva entrada facilita el camí per l'accés al club a la resta de països balcànics, especialment Sèrbia, a qui els líders europeus han promès l'inici de negociacions formals "com a molt tard" a partir del gener del 2014.

Croàcia entra al club europeu amb molt menys optimisme del que sentia en el moment de l'inici de les negociacions d'adhesió, fa 10 anys, especialment per la difícil crisi econòmica que pateix el país i tota la UE. El dèficit públic croata està al 5% del PIB, i el deute representa el 60% de l'economia.

El propi president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha admès a través d'un comunicat que "la recessió afecta fort a Croàcia" i que la seva adhesió a la UE "no serà una solució màgica a la crisi". Alguns analistes ja apunten que Zagreb podria haver de requerir assistència econòmica de la resta de socis europeus ben aviat, un extrem que el govern nega.

Amb tot, l'entrada croata és, segons Schulz, una ajuda per "treure molta gent de la pobresa i modernitzar l'economia". "Croàcia rebrà fons per construir carreteres, cuidar el medi ambient i augmentar la recerca i el desenvolupament", ha assegurat el president de l'Eurocambra. Entre els reptes croats, la lluita contra la corrupció i l'economia submergida, que alguns càlculs situen pels voltants del 40% del PIB.

Amb Croàcia, les fronteres de la Unió Europea arriben ja fins a Bòsnia i Sèrbia, i guanyen una àmplia costa. De fet, el turisme és un dels principals potencials econòmics del país balcànic. Darrere els croates, són ara els turcs, macedonis, montenegrins i serbis els qui optaran, com a candidats a l'adhesió, a entrar al club europeu en els propers anys.