Alaya dinamita el PSOE andalús

La trama dels ERO afectarà les primàries socialistes

14.07.2013 | 08:47
Alaya dinamita el PSOE andalús
Alaya dinamita el PSOE andalús

La jutge ha donat un nou cop a la cúpula de la Junta d'Andalusia en imputar una vintena d'alts càrrecs, inclosa l'exconsellera Magdalena Álvarez. El PSOE suggereix que la magistrada actua amb "intenció política" en fer coincidir les interlocutòries amb l'agenda política dels socialistes. Griñán ha obert el seu relleu en plena tempesta dels ERO.

Una vegada més la jutge Mercedes Alaya, que investiga els ERO (expedients de regulació d'ocupació) fraudulents de la Junta d'Andalusia, trastoca el full de ruta del socialisme andalús. Si durant les passades eleccions andaluses de 2012 la magistrada va rebre una allau de crítiques per la coincidència de les seves interlocutòries més contundents amb la contesa electoral, ara una nova inerlocutòria ha dinamitat el procés de les primàries del PSOE-A per elegir el candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia després de la renúncia del president José Antonio Griñán.

El nou cop de la jutge ve en forma d'una interlocutòria judicial en la qual explícitament constata la necessitat de fer un "pas qualitatiu" en la seva investigació, pas que l'acosta encara més a la cúpula de la Junta d'Andalusia i a dos dels seus presidents, Manuel Chaves i el mateix Griñán, en imputar a una vintena de càrrecs, excàrrecs socialistes i alts funcionaris de la Junta d'Andalusia, entre ells l'exministra de Foment i exconsellera andalusa d'Economia i Hisenda, Magdalena Álvarez, ara vicepresidenta del Banc Europeu d'Inversions, i el vicepresident de Presidència, Antonio Lozano, un dels polítics més propers a Griñán.

Aquesta nova llista d'imputats suposa, en essència, que la jutge centra una altra vegada la mirada en els càrrecs públics que suposadament van avalar un procediment administratiu, que ella considera il·legal, per a la concessió de les ajudes a empreses en crisi i per al pagament de prejubilacions.

Després de tancar el cercle de la investigació el març amb l'"operació Heracles" sobre els verdaders beneficiats d'un frau que supera els 136 milions d'euros, el nou escenari judicial estreny el cercle sobre les responsabilitats polítiques del cas, és a dir, sobre l'entorn de Griñán, Chaves i dels consellers i exconsellers d'Economia, Hisenda i Treball durant l'època 2001-2010.

De fet, és simptomàtic que dels més de trenta alts càrrecs públics que van gestionar aquestes tres conselleries, la jutge els hagi imputat des de 2011 tots en diferents inerlocutòries excepte els que ostenten la condició d'aforats, fet que provocaria que la instrucció passés a mans del Tribunal Suprem. Aquest és el cas de Chaves, Griñán, els consellers Martínez Aguayo, Antonio Ávila i els exconsellers Francisco Vallejo i José Antonio Viera. Tots els altres que formaven la cúpula d'aquestes tres conselleries, consellers inclosos, romanen en la llarga llista d'imputats, ja que la jutge instructora no centra les seves investigacions només en el frau i en els seus beneficiats, si no que també qüestiona la competència de la Junta d'Andalusia per aprovar el procediment de "transferència de fons" que es va usar per al pagament dels ERO durant una dècada.

La magistrada considera "opac" aquest sistema i, segons consta en la instrucció, totes les ajudes abonades des de 2001 haurien estat un "dispendi continuat de fons públics".

Aquesta part de la investigació judicial és la més polèmica, ja que qüestiona processos administratius i de gestió com el procediment o partida "31L", més coneguda com el "fons de rèptils", que la Conselleria de Treball va crear el 2001 i que consistia a utilitzar un procediment administratiu (la transferència de finançament) que proporciona més agilitat, però també més discrecionalitat i menys control en el pagament de les ajudes a empreses que estaven en crisi. A través d'aquesta partida es van distribuir un total de 721 milions d'euros, dels quals 136 milions que haurien d'anar per als aturats andalusos, segons la jutge, van acabar a les butxaques equivocades. Aquest procediment, en realitat, era una drecera per pagar els ERO de manera ràpida. Es va idear per buscar la "pau social" a Andalusia a finals dels noranta i principis d'aquest segle degut les successives crisis industrials que van deixar milers de treballadors al carrer, les mobilitzacions dels quals van abar minant el crèdit del govern de Chaves.

El PSOE fa pinya

Les "imputacions selectives", com les qualifiquen diversos dirigents socialistes andalusos, han provocat darrerament que el PSOE faci pinya una vegada més i carreguin amb duresa contra la jutge Alaya en entendre, com va dir el número dos del PSOE andalús, Mario Jiménez, que està instruint una "causa general contra els governs de Manuel Chaves i José Antonio Griñán". En termes semblants es va expressar el número tres de l'executiva estatal del PP quan va denunciar una "causa general" contra el seu partit pel cas Bárcenas.

Durant tota aquesta setmana, els màxims dirigents del PSOE han defensat en bloc el govern de Griñán i, sense arribar a acusar-la de prevaricació, van suggerir que Alaya actua amb intenció política per perjudicar el PSOE i que l'acte d'imputació de l'exconsellera Magdalena Álvarez no té base legal en no atribuir-li cap delicte concret.

Aquesta tesi és compartida fins i tot per alguns membres del Consell General del Poder Judicial, com el vocal territorial per a Andalusia, Miguel Carmona Ruano, que considera que "òbviament, quan s'imputa una persona cal dir quins fets se li imputen i quina qualificació poden tenir aquests fets".

Però a part dels fonaments i de la baralla jurídica per les noves imputacions, en el socialisme andalús xoca que la decisió de la jutge de dirigir la seva investigació contra els responsables polítics de la Junta es produeixi just quan el PSOE està en ple procés de primàries internes per elegir el successor de Griñán, que fins i tot va arribar a declarar que "res ni ningú condicionarà l'agenda" del seu partit i que té tot el dret a decidir quan vol acabar la seva vida política. Una frase que uns encerten a dirigir com un missatge a la jutge Alaya i altres el veuen en clau interna per la complicada situació en la qual ha deixat Alfredo Pérez Rubalcaba, que es resisteix a avançar les primàries per elegir el candidat socialista a la presidència del Govern.

Càrrega de profunditat

El que ningú discuteix és que la jutge instructora Mercedes Alaya ha dinamitat el PSOE andalús quan iniciava per primera vegada l'experiència de les primàries. José Antonio Griñán, que governa en minoria amb Izquierda Unida, va sorprendre tothom fa unes setmanes quan va anunciar que no es presentaria una altra vegada a unes eleccions per a les que en teoria queden encara tres anys. Griñán atribueix la seva decisió a qüestions "biològiques" i la desvincula del cas dels ERO fraudulents, afirmació gairebé improbable per al PP, que ja veu en Griñán la "X" del frau els ERO.

Sigui com sigui, la successió tranquil·la dissenyada pel president andalús ha saltat pels aires. Griñán calculava que el seu successor -hi ha tres candidats, la consellera Susana Díaz (surt amb avantatge i el suport de l'aparell); el conseller Luis Planas; i l'alcalde tuiter de Jun (Granada), José Antonio Rodríguez- prengués fins i tot les regnes del govern andalús l'octubre, ja que segons van explicar diversos càrrecs públics un dels principals motius que han provocat la renúncia de Griñán i que pot fins i tot precipitar unes eleccions anticipades a la primavera de l'any 2014 és la dificultat en l'elaboració del pressupost andalús de l'any vinent.

Les previsions econòmiques no són gens favorables. Des del govern andalús es tem una nova retallada en les transferències de l'Estat, que unida a les exigències per complir el dèficit autonòmic faran gairebé impossible pactar amb el seu soci de govern (IU) uns comptes que no comportin l'acomiadament de funcionaris i noves retallades. Aquestes fonts asseguren que Griñán no vol enfrontar-se a aquest conflicte, fet pel qual va preparar la seva successió perquè arribat el cas el PSOE-A tingués un candidat mentre que al PP encara es debat què fer: avançar la nominació del seu o esperar nous esdeveniments judicials. De fet, en el guió d'estratègia política dels populars andalusos donaven per fet que el president Griñán i diversos consellers serien imputats més aviat que tard, el que provocaria un avançament electoral a curt o mig termini, impass que aprofitarien per a nominar el seu candidat , ja que consideren que fer-ho ara suposaria cremar-lo a causa dels impactes per les contínues retallades i ajustos del Govern de Rajoy. Totes aquestes càbales estan condicionades per les inerlocutòries judicials de la magistrada Alaya, encara que ja no queda cap responsable polític per imputar que no sigui Griñán, Chaves o els consellers i exconsellers blindats pel seu càrrec públic.

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema