Alfredo Pérez Rubalcaba ha anunciat la ruptura de relacions amb el Partit Popular i al carrer Gènova els ha agafat el tremolor. Però no de por, sinó del riure. A més, el PSOE torna a demanar la dimissió de Mariano Rajoy. Li faran el mateix cas que fa cinc mesos. No és la indignació socialista el que espanta la direcció popular, sinó els problemes interns.

Això sí: Rubalcaba ha aconseguit ser portada a gairebé tots els diaris madrilenys de dilluns. Fins i tot a La Razón, encara que sigui al costat d'un titular negatiu. La Razón el treu a portada amb la mateixa foto que El Mundo, però m'ha semblat que en el primer se'l veu més fosc que al segon. Potser sigui cosa de la rotativa, o del meu exemplar. El PSOE ha aconseguit associar la seva cara més pública amb l'exigència de responsabilitats a Rajoy pel cas Bárcenas i el que es dedueixi. Això suposa una certa defensa del seu paper com a cap de l'oposició, que semblava haver cedit a Esperanza Aguirre.

Toca espavilar: els nassos de la política espanyola detecten aroma de cadàver pels voltants de la Moncloa, i es disposen a guanyar posicions per al banquet, com les aus carronyeres que van creixent en nombre a mesura que el guepard estripa el nyu als documentals del Serengueti. Però les aparences enganyen, i com en el títol de la pel·lícula, aquest mort pot estar molt viu. O potser ocorri que tots estan morts i la metàfora audiovisual correcta sigui The Walking Dead, els morts que caminen. L'aroma de cadàver pot estar sortint també del carrer Ferraz.

Per què Rubalcaba no presenta decididament una moció de censura? Perquè Alfonso Alonso té raó quan li replica que no té ni candidat, ni alternativa, ni vots. La moció de censura, en l'ordenament espanyol, exigeix presentar un candidat alternatiu i sotmetre'l a l'examen del Congrés. A Rubalcaba el destrossarien. Per a Rajoy seria un alleugeriment, ni que fos momentani.

La moció de censura que va presentar Felipe González el maig de 1980 va provocar un tancament provisional de files de la ja trencada UCD entorn del seu president, Adolfo Suárez. I això que González, jove i encara net de pecat, estava en condicions de brillar a la tribuna, el que no es pot dir de Rubalcaba. A Suárez el van fer fora els seus. I a Rajoy?