o em quadra que gairebé no hi hagi rebuts. Per molt opaca que sigui la comptabilitat d'una caixa B, per molt que esborrar empremtes formi part de la seva raó de ser, els perceptors de les quantitats han de deixar alguna constància d'això, per un elemental motiu: evitar conflictes posteriors. Si l'única manera de comprovar un pagament és l'anotació del pagador en un quadern, els embolics poden aparèixer en qualsevol moment. "Escolta, que aquest mes no he cobrat". "Sí que vas cobrar, ho tinc apuntat en la meva llibreta". "Tu sabràs el que apuntes, però jo no he vist un euro". Una de tres: o el pagador ha distret el pagament i l'ha registrat sense efectuar-lo, o el cobrador vol paga extra per la cara, o hi ha un malentès de bona fe. En grups petits, els malentesos de bona fe s'arreglen amb una certa facilitat, però en grups grans i complexos es necessita alguna cosa més que confiar en la diligència, la memòria i la llibreta del caixer. No dic jo que els perceptors signin un rebut formal: "He rebut de la Caixa B del Partit la quantitat de XXX euros com a sobresou de maig". Encara menys, que hagin d'adjuntar còpia del document a la seva declaració de la renda. Però algun tipus de constància caldrà deixar, dic jo. Encara que sigui en clau. Per exemple: "Luís m'ha enviat mig quilo de mongetes", i així només cal recordar l'equivalència dinerària del quilo de llegum. L'absència d'aquest tipus de documents, almenys en allò destapat fins ara, té diverses interpretacions possibles. Una: Bárcenas s'ho ha inventat tot, ha estat escrivint una novel·la absurda, una ficció absoluta, en llibretes pautades i en fulls de càlcul. Quan surti de la presó té un futur en el món editorial. Dos: els rebuts existeixen però tenidors els guarden com a munició de reserva. Recordem que allò divulgat, segons els experts, és difícil de convertir en causes penals excepte contra Bárcenas. Però si apareixen rebuts és una altra cosa. I tres: la novel·la és veritat, els cobraments i els pagaments es van efectuar tal com els va anotar el tresorer, però, efectivament, no es demanaven rebuts perquè tots eren amics i tots confiaven en tots. Difícil de creure en un partit polític amb algun historial de conspiracions. I especialment, confiaven en Bárcenas. Li deien "Luis el c...", però se'n refiaven cegament. El que seria pitjor, vist el personatge.