Els sis policies nacionals que van arribar al lloc del descarrilament del tren Alvia només dos minuts després de l'accident es van trobar amb un vagó fora de les vies i enganxat a les cases, persones estirades a terra en la seva majoria demanant auxili, alguns mutilats i quatre cadàvers. Van ser els primers a arribar al fatídic revolt A Grandeira, on el tren va descarrilar i va provocar la mort d'almenys 80 persones, tot i que quan van arribar ja hi havia ciutadans anònims ajudant les víctimes de l'espectacular accident.
Així, dos minuts després del sinistre, quatre vehicles de la Policia Nacional van arribar al lloc dels fets. Els seus ocupants, sis agents del cos, van ser els primers a presenciar la dantesca imatge que a més d'un va recordar escenes dels atemptats de l'11-M a Madrid.
Un primer vagó era fora de les vies, molt a prop de les cases del barri, i un nombre considerable de persones romanien estirades a terra, moltes de les quals conscients i demanant auxili a crits.
N'hi havia que havien patit alguna mutilació i eren ateses, tal com van presenciar els agents, per ciutadans anònims veïns del barri i, fins i tot, per viatgers il·lesos que van aconseguir treure, juntament amb els policies, diversos passatgers amb vida d'aquest primer vagó.
Immediatament, uns cinc minuts després, segons el relat, van arribar els bombers i els agents es van sumar a les tasques d'extinció d'un vagó que cremava i els ocupants del qual cridaven demanant ajuda. Quatre policies municipals, dos de nacionals i tres bombers es van afanyar també per treure sis persones amb vida del vagó contigu al que cremava. Poc després es van incorporar més dotacions policials, Guàrdia Civil i Protecció Civil, que van aconseguir treure amb vida molta gent dels vagons sinistrats.
Una vegada comprovat que no quedaven més supervivents, els serveis d'emergència van procedir a evacuar als cadàvers, mentre els veïns de la zona van col·laborar en tot moment aportant no només les seves mans, sinó també mantes i aigua. Mentre arribaven més ambulàncies, tres vehicles policials adscrits a la Xunta van traslladar onze ferits als centres sanitaris.
Per part seva, Martín Rozas no viatjava al tren accidentat, però des del bar que regenta la seva família, situat a uns escassos 50 metres d'on va aterrar el vagó que va volar per damunt del talús, va ajudar tot el que va poder. Van ser els clients i els propietaris d'aquest bar del barri d'Angrois -uns 150 veïns a la zona rural de Santiago-, els primers a arribar per oferir els auxilis al vagó, que havia esclafat la llotja de la fira. Alguns dels veïns i supervivents no van dubtar a esbotzar amb les seves pròpies mans els vidres de les finestres del tren per rescatar les víctimes.
Algunes, reconeix Martín, van morir a les seves mans "amb molta pena". "Era quelcom esborronador", va assegurar aquest jove, que en qualsevol altra vigília de les Festes de l'Apòstol hauria tancat el bar cap a les onze de la nit. No obstant això, la de 2013 no l'oblidarà mai, i no només perquè tingués el bar obert fins a la matinada.
Una altra de les històries d'aquesta tragèdia és la d'Ana Belén Leis, compostel·lana de 37 anys amb dos fills petits, i resident a Villena (Alacant). Viatjava en el primer vagó del tren a Santiago per a la celebració d'una comunió aquest cap de setmana. Va tenir el primer impuls d'anar a casa seva després de l'accident ferroviari sense passar abans per un centre mèdic. El sinistre va ocórrer a uns escassos 400 metres de la casa dels seus avis, on s'havia d'allotjar. Al final, després de ser atesa per la seva tia política, Ana Belén va anar al Policlínic de Santiago, on roman ingressada, amb lesions en un ull, talls per vidres al cap i amb dolor en una cama.
Balanç de víctimes
La catàstrofe ferroviària ocorreguda havia deixat a l'hora de tancar l'edició 80 morts, mentre que 94 ferits continuaven hospitalitzats, 35 d'ells en estat crític. Del total de víctimes mortals, 73 van perdre la vida al lloc de l'accident i la resta van morir en centres hospitalaris, segons les dades facilitades per la Xunta de Galícia, que va informar que tots els ferits havien estat ja identificats, inclosos quatre nens en estat molt greu. Un ciutadà dels Estats Units va perdre la vida i altres del Regne Unit van resultar ferits.
Deu grups forenses dividits entre els hospitals Clínic i Provincial de Santiago de Compostel·la van treballar a marxes forçades per completar les autòpsies de les víctimes mortals, però a darrera hora del dia encara en quedaven tretze per identificar. La Policia va demanar mostres d'ADN als familiars de les víctimes.
