Qui podem considerar com a víctimes de casos com l'accident de tren de dimecres a la nit?

Hi ha diferents fases. En un primer moment, la víctima és qui ha estat exposat a la situació traumàtica, en el segon nivell, familiars i amics als quals es comunica la notícia. A un tercer nivell hi hauria les víctimes ocultes, i més endavant, altres grups com els companys de feina en un accident laboral o persones més allunyades que, tot i no tenir cap vincle amb les víctimes directes, poden desen?volupar estrès posttraumàtic. Això és més propi de cultures com la nord-americana, però cal tenir-ho present. Per ser víctima no fa falta ser allà, t'ho poden explicar i sentir-te vulnerable igualment.

Qui són les "víctimes ocultes"?

Els professionals d'emergències que treballen durant hores a la zona zero. Durant anys no se'ls parava atenció, però ja fa temps que alguns experts van veure que sota l'etiqueta de "professional cremat" s'amagaven coses com el síndrome d'estrès posttraumàtic secundari o el desgast per empatia. Si tot això no se sap gestionar, pot ser igual de dolent que per a la persona que ha patit l'accident.

Què necessiten les víctimes després de casos com aquest?

Principalment informació, encara que molts cops no els en podem donar. Els hem de fer entendre que els anirem comunicant tot allò que sapiguem, i això s'ha de fer establint un bon contacte. Si la gent desconfia de nosaltres, no funcionarà res. Si ells perceben que estan ben acompanyats i ben informats i hi ha un bon procés d'atenció, tot serà més fàcil. Llavors, un cop tenim les dades, no ens podem demorar en l'entrega perquè com més es trigui, més incertesa es generarà.

En què pot desembocar aquesta situació d'incertesa?

En estrès. Per als familiars, que se'ls comuniqui que un familiar seu està implicat en un accident on hi ha 80 morts, això els genera una por i uns pensaments potser equivocats que poden generar encara més patiment.

Com trenca la barrera amb algú que ha patit un trauma com aquest?

D'una manera normal, cal tenir en compte que estem davant de reaccions normals, de persones normals i en situacions anormals, el que falla és la situació, no la persona. Quan la situació es normalitza, la persona es recupera i pot tornar a la vida anterior.