Francisco José Garzón Amo, ferroviari de 52 anys, divorciat i que cuida de la seva mare malalta, va assenyalar davant el fiscal Antonio Roma que no sap què estava pensant just abans d'arribar al barri d'Angrois, on el 24 de juliol es va produir un accident que va provocar 79 morts i més de 150 ferits. Preguntat diumenge passat per això, va respondre que ho desconeix, "si ho sabés... la xacra que em comportarà per a tota la vida és brutal".

El diari El País va publicar la transcripció de l'interrogatori judicial, i en ella se li va demanar al maquinista un esforç per intentar entendre el que va passar, un intent que va resultar infructuós: "Li dic sincerament que no ho sé, no estic tan boig com per no frenar". Sí va activar el fre a l'últim moment, "el pneumàtic, etcètera, tots", però la tragèdia "era inevitable". "És que al revolt ja vaig veure que no el passava", "abans que se me n'anés el tren ja ho portava tot activat, i vaig veure que no, que no passaria".

Després de descarrilar, va trucar al servei d'incidències de Renfe, una comunicació en la qual hauria reconegut el seu excés de velocitat: "Després de bolcar, el primer que ha de fer qualsevol maquinista o treballador és trucar. Vaig dir que hi havia moltíssims morts perquè era inevitable".

Va continuar: "A la velocitat a la que anava, encara que no pogués mirar cap enrere, jo sé el que porto entre mans i sé que allà hi havia d'haver desgràcia (...). Jo he de saber que en aquell punt haig de posar-me a aquesta velocitat (80 quilòmetres per hora), res més".

A una consulta del Ministeri Públic, sobre si durant tot el trajecte va mantenir una conversa amb la torre de control, va indicar: "No, no ho recordo". Al jutge Luis Aláez li va exlicar que "quan es va produir el cop anava a entre 180 i 190, no em va donar temps a res". "Per què no va frenar?", li va preguntar el fiscal."És que no li puc donar una explicació, no ho entenc perquè evidentment ho vaig veure".

Va afirmar que no va beure, extrem que van corroborar les proves practicades, i que en l'últim reconeixement mèdic només va tenir una observació, "estava massa prim".