La primera denúncia davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'un cas de "nens robats" pot suposar una nova via per a les víctimes, que intentarien buscar a Europa les respostes que, segons apunten moltes d'elles, no els ha ofert la justícia espanyola. L'advocat Enrique Vila va presentar fa uns dies la demanda, després que el Tribunal Constitucional (TC) arxivés el recurs del cas, que té el seu origen en el naixement d'una nena a l'Hospital Civil de Màlaga en 1964 i la germana assegura que cap dels familiars va veure el cos del nadó mort. A més, no consta documentació sobre el seu defunció, pel que no es pot acreditar la mort. Vila, que també és president de l'Associació "SOS Bebés Robados", confia que el Tribunal Europeu admeti a tràmit la demanda, si bé apunta que aquesta és una instància jurídica que només accepta analitzar el 20 per cent de les peticions que rep.
La previsió
"Jo espero que sí l'admeti perquè a Espanya està passant una clara vulneració de drets fonamentals, molts afectats no estan tenint una justícia efectiva per la prescripció dels delictes", va afirmar el lletrat.
Tot i que el passat mes de desembre, la Fiscalia General de l'Estat va emetre una circular en què, entre altres coses, va ordenar als fiscals esgotar la investigació de les denúncies abans de fixar posició sobre la prescripció, Vila sosté que molts casos es acaben arxivant per falta de proves o d'imputats.
En la seva opinió, el Tribunal Suprem o el Constitucional són els que han de marcar la línia a seguir pels jutges i "encara no l'han traçat", per la que el que cada magistrat pot fer el que consideri oportú. "Davant d'això, el Govern no pot fer res, depèn de la Justícia", va asseverar l'advocat, que va animar els afectats a acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans.
