Estudiants de diversos instituts de París van protestar durant tot el dia per la recent deportació d'una nena kosovar d'ètnia gitana, decisió governamental que ha causat una àmplia polèmica a França. Almenys quatre instituts de la capital -Maurice-Ravel, Hélène-Boucher, Charlemagne i Sophie-Germain- van veure els seus accessos bloquejats per desenes d'estudiants des del matí, segons van informar mitjans locals. Fins i tot una manifestació va derivar en enfrontaments entre els estudiants i la Policia.
Representants dels estudiants van assegurar que les protestes s'havien convocat per demanar a les autoritats franceses que aturin les expulsions d'alumnes estrangers en situació irregular al país. Les protestes, que van començar dimecres, es van produir després de la detenció i expulsió a Kosovo d'una nena gitana de 15 anys durant una excursió escolar, fet que va succeir el passat 9 d'octubre a Levier, a l'est de França, on la menor residia des de feia gairebé cinc anys.
La premsa francesa es va fer ressò de les nombroses crítiques que ha suscitat aquesta decisió, de la qual es fa responsable la política d'immigració aplicada pel ministre d'Interior, el socialista Manuel Valls.
La nena expulsada, Leonarda Dibrani, cursava tercer al col·legi André Malraux de Pontarlier i es dirigia amb els seus companys de classe i els seus professors a visitar la ciutat de Sochaux, prop de la frontera suïssa, una excursió durant la qual va ser detinguda per, posteriorment, ser deportada. El seu pare ja havia estat deportat a Kosovo després de fracassar tots els recursos a les decisions de les autoritats franceses, que havien denegat la seva estada al país, on la família Dibrani havia arribat clandestinament el 2009.
Per altra banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar França pel projecte de desmantellament el 2004 d'un campament de gitanos a Herblay, al nord-oest de París, que, encara que no es va arribar a executar, va fer que moltes de les famílies que l'habitaven abandonessin el lloc.
La sentència es va dictar de manera unànime, i assenyala que la presidència de llavors de Jacques Chirac no va parar l'atenció necessària als qui havien sol·licitat un nou domicili dins dels terrenys familiars. No es va tenir en compte, segons va indicar aquest tribunal, "l'antiguitat de la instal·lació, la tolerància de la comuna o el dret a una llar", malgrat que s'havia reconegut "absència de problemes".
