L'expresident sud-africà Nelson Mandela "és el pare d'una nació", cosa que li va costar no ser el "pare de la seva família", a la qual no va poder atendre durant la seva llarga estada a la presó per la seva oposició a l'apartheid, destaca John Carlin, autor d'El somriure de Mandela. El llibre, que aquesta setmana s'ha posat a la venda, elabora un retrat del primer president negre de Sud-àfrica, elegit el 1994 després de 27 anys de presó.

Creu que els casos de corrupció entre els seus familiars han afectat la imatge de Mandela?

La seva imatge no s'ha entelat, només recorda a la gent que va ser un ésser humà, no un déu. Mandela sempre va confessar la seva angoixa per no haver pogut atendre les necessitats de la seva família. Durant el seu empresonament no va poder exercir de pare, havia decidit oferir la seva vida a la lluita política. Com passa moltes vegades, els fills, néts i besnéts d'una bona figura no són molt ?exem?plars, la majoria han buscat lucrar-se. Han hagut de patir moltes coses i ara es veuen les seqüeles per l'absència d'un pare tants anys. Mandela és el pare d'una nació i no el pare de la seva família.

Mandela va dir de vostè que és molt valent perquè va escriure coses que molts periodistes no es van atrevir a dir. Alguna vegada s'ha sentit en perill?

Sí. Quan vaig treballar en un documental per a la BBC sobre el crim organitzat i els esquadrons de la mort al país. Vaig començar a rebre trucades sospitoses i la policia anglesa em va recomanar que abandonés Sud-àfrica, encara que jo vaig decidir quedar-me. Un temps després, em va arribar la notícia que un assassí a sou em buscava per matar-me. Ara està complint condemna. Hi havia molts moviments durant els últims anys de l'apartheid i el perill era general per a tots els periodistes.

Recorda el dia que Mandela va sortir de la presó?

És clar que el recordo, vaig pensar "quin horror de dia de feina que m'espera". Vaig haver de passar-me tot el dia al diari i treballar era complicat per l'eufòria i el col·lapse general del país. Una vegada que es va acabar la feina, vaig poder descansar i vaig brindar per Sud-àfrica.

Recorda quines van ser les seves primeres paraules?

Recordo que el primer discurs va ser una mica decebedor i gris. Això sí, no hi va haver res tan memorable com la imatge de veure'l sortint de la presó; aquesta foto va ser bonica...

Va canviar molt el país abans i després de l'apartheid?

Va ser un canvi notable. Mandela va sortir de presó el 1990 i, fins que el 1994 va ser elegit president, van passar anys complicats amb molt de moviment social. Hi va haver una negociació durant el sistema de l'apartheid en què que Mandela, juntament amb un grup de persones, va parlar amb els líders blancs del país per demanar-los que cedissin el poder. Això va provocar que molts grups d'extrema dreta actuessin amb propaganda racista en contra de la negociació. Hi havia molta incertesa a tot arreu. Va ser un període molt agitat.

Era Mandela un líder accessible?

Sí, sempre va tenir molt sentit de l'humor en les rodes de premsa. Feia bromes restant-se importància. Sabia que podia intimidar els seus interlocutors i usava molt el sentit de l'humor per fer que se sentissin còmodes. Mandela sabia que era una llegenda viva i intentava fer sentir a gust la gent amb les seves bromes.

Creu que l'art reconciliador de Mandela pot servir per reparar conflictes actuals?

Nelson Mandela era molt conscient del poder dels símbols i va protagonitzar moments d'allò més vistosos. Va promoure que s'organitzés la copa mundial de rugbi de 1995 a Sud-àfrica, sent president, va convidar-hi vídues d'exrepresentants i figures de l'apartheid, símbols del sistema que el va sotmetre a empresonament, els va convidar a menjar a la residència presidencial. Va difondre un missatge molt potent de reconciliació, amb actes que fossin fàcils de captar i directe a la sensibilitat de tothom. Els representants de tot el món poden aprendre molt de Mandela, és un exemple de com purificar pobles ferits i conflictes de tota mena.

Per què ha escrit aquest llibre?

Perquè he tingut la sort de compartir moments amb un home com Mandela. A tots ens ve bé tenir un model de seriositat amb sentit de l'humor. Voldria pensar que jo seria igual sense haver viscut aquestes experiències, però sé que sóc millor persona gràcies a Nelson Mandela.