"Em comprometo a derogar la Llei de l'Avortament, l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i el cànon digital en el cas que guanyi les properes eleccions generals". Fi de la citació. (Mariano Rajoy, líder del PP i de l'oposició el 2011).

"El meu partit derogarà quan governi la reforma laboral i la llei Wert. Deixar sense efecte la reforma educativa serà la primera mesura que prendrem després de les properes eleccions". Fi de la citació. (Alfredo Pérez Rubalcaba, líder del PSOE i de l'oposició el 2013). A aquestes lleis que el PSOE pensa canviar cal afegir la nova llei de l'avortament, aprovada pel Consell de Ministres i que la majoria absoluta del PP s'encarregarà de tirar endavant en el seu tràmit parlamentari, i la llei de Seguretat Ciutadana, que des de l'oposició anomenen "llei mordassa".

És la tònica general que va succeint-se. Teixir i desteixir. Aprovar i derogar. Com Penélope, el personatge mitològic grec, qui de nit desteixia el que havia teixit de dia, mentre esperava el retorn del seu marit Ulisses, així es comporten els dos grans partits majoritaris en aquesta alternança de poder que fins ara se succeeix a Espanya. Davant aquesta situació sobren els programes electorals, que a més després no es compleixen. N'hi ha prou amb prometre que faran el contrari del que ha fet el partit governant i que tiraran enrere tot allò que no agradi al partit de l'oposició.

La soledat de la majoria

Així doncs, Rajoy ha complert. En aquest cas, al contrari que ha fet amb les mesures econòmiques, sí complirà allò promès. L'Executiu del PP ha tret endavant, això sí, gairebé sempre en la "soledat" que li permet la seva majoria absoluta, la seva llei d'Educació (la "llei Wert"), que exclou l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania. Objectiu complert. I el passat dia 20, després de successius retards, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va presentar al Consell de Ministres la seva reforma de llei de l'avortament, que també és previsible que el Govern tregui endavant en el seu tràmit parlamentari, malgrat totes les veus que sent en contra seu, gràcies al fet que els seus 186 diputats així ho permetran. Segon gran objectiu complert.

Ara bé, la tasca del PSOE si guanya les properes eleccions o si, mitjançant pactes arriba al Govern, amb Alfredo Pérez Rubalcaba o un altre candidat a la Presidència, serà dura. A l'equador de la legislatura de Rajoy, el PSOE ja té una llarga llista de derogacions en pugna per ser la primera: Abolir la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), "serà el primer que farem" va assenyalar Rubalcaba. Però també diu que "derogarem en 24 hores" la llei de l'avortament, sense deixar enrere la reforma laboral, que serà "la primera llei que derogui d'aquí a dos anys" va afirmar recentment el líder del PSOE.

I, si compleixen només algunes de les promeses anunciades, els socialistes hauran de canviar també la retallada de les pensions; la reforma sanitària, que no té un altre objectiu, segons el seu parer, que privatitzar la sanitat; la presó permanent revisable del nou Codi Penal, la llei que regeix el nou supervisor -la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC) tan en boca de tots per la supervisió aquests dies de la subhasta de l'electrictat-, la reforma local i la llei de seguretat privada, entre d'altres.

I posats a derogar, inclouen acords que els mateixos socialistes podien haver canviat en els seus anys de govern, com són els acords amb la Santa Seu. El PSOE al·lega que l'Executiu del PP ha aprofitat la crisi per a "posar de cap per avall el nostre sistema social, començant amb la reforma laboral", i ara, afirma Rubalcaba, està aplicant el seu "programa en B", pel qual els ciutadans que tinguin diners tindran més drets, millor sanitat, educació i pensió.