El Govern va titllar de "repugnant" l'acte convocat avui a Durango, Biscaia, en què participaran els 63 expressos d'ETA alliberats després de la derogació de la doctrina Parot, la celebració del qual està a costa de la decisió del jutge Santiago Pedraz en funció dels informes policials que ha sol·licitat. Al tancament d'aquesta edició, el magistrat de l'Audiència Nacional no havia anunciat encara si prohibirà l'acte, tot i que la Fiscalia de l'Audiència va comunicar ahir que no apreciava delicte d'enaltiment del terrorisme en la convocatòria i va demanar a Pedraz que estigués vigilant davant de qualsevol acció que pugui ser delictiva.

Els mitjans de comunicació han estat convocats a aquest acte a dos quarts d'una de la tarda al Kafe Antzokia de Durango i segons la nota remesa pel Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK) la raó de la cita és valorar el recent comunicat d'aquest mateix col·lectiu en què els presos d'ETA reconeixien el "patiment i dany multilateral" causat i acceptaven sotmetre a les vies legals per aconseguir excarceracions de manera "escalonada" i "individual". Tant l'associació Dignitat i Justícia com l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) han demanat a l'Audiència Nacional la prohibició d'aquest acte per considerar que la seva finalitat és donar suport a la resta dels membres d'ETA que es troben empresonats.

Pedraz va demanar dijous un informe a l'Ertzaintza sobre aquest acte, concretament sobre "la reunió, persona o persones i organització convocant, participants en la mateixa, mitjà pel qual s'efectua la convocatòria i la seva relació amb ETA". L'Ertzaintza va remetre al jutge dades sobre la reserva del lloc en el qual s'ha convocat la roda de premsa i un dinar posterior, així com la nota remesa als mitjans. Però Pedraz va demanar ahir mateix nous informes a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, després que també ho sol·licités la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

Les reaccions

Segons Dignitat i Justícia, la convocant de l'acte és KT1 (Koordinatzio Taldea), una "subestructura l'EPPK" dirigida per Arantza Zulueta, advocada imputada en una causa que investiga diverses persones que suposadament servien d'enllaç entre ETA i els seus presos. A l'espera de la decisió que adopti el jutge sobre la prohibició o no de l'acte, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va titllar de "repugnant" la convocatòria perquè si finalment se celebra, participaran persones amb "molts crims i dolor a la seva esquena" que, si bé estaven lliures, en cap moment s'havien penedit dels crims, no s'havien desvinculat d'ETA i no havien demanat perdó.

El PP, a través del secretari general del grup popular al Congrés, José Antonio Bermúdez de Castro, va confiar que les forces de seguretat trobessin "proves contundents" que "evitessin" la celebració de l'acte. "A nosaltres ens agradaria que no es realitzés, no s'ha de permetre un acte d'homenatge de persones, d'etarres, que han sortit de la presó però que porten a l'esquena un passat d'assassinat i de terror", va dir. Des del PP basc, la parlamentària Nerea Llanos va demanar al Departament de Seguretat del Govern Basc que, si finalment se celebrava l'acte, estigués "vigilant" per si es registraven comportaments relacionats amb l'enaltiment del terrorisme o ofensius per a les víctimes.

La portaveu dels socialistes bascos, Idoia Mendia, va opinar que l'acte podria "fregar" un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme mentre que el portaveu del PNB al Senat, Jokin Bildarratz, va assenyalar que l'acte s'ajustava a la legalitat perquè els expresos havien acabat la seva condemna.