Els expresos d'ETA alliberats després de la derogació de la doctrina Parot van advertir ahir al Govern que la solució del "conflicte" a Euskadi passa per una "solució integral" que inclogui el reconeixement del "dret a decidir del poble basc" i la sortida dels reclusos que segueixen a la presó. Els més de 60 excarcerats i diversos membres del grup de mediadors amb els presos d'ETA van participar en l'acte celebrat al Kafe Antzoki de Durango, a Biscaia, autoritzat pel jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz després que les víctimes del terrorisme demanessin la seva prohibició.
L'encarregat de llegir el text dels excarcerats en castellà va ser José Antonio López Ruiz, Kubati, un dels membres d'ETA més sanguinaris, condemnat a 1.210 anys de presó, dels quals en va complir 26. "La solució del conflicte vindrà del desenvolupament d'un plantejament integral. Atenent a la mateixa arrel política i això hauria de concretar el dret a decidir que té el poble basc. La normalització política democràtica exigeix poder dur a terme aquest dret fonamental", va dir Kubati. En el text, es considera "urgent" solucionar el cas dels etarres que segueixen a la presó, alguns amb condemnes que es podrien allargar fins als 40 anys. "Un cop finalitzat el cicle armat del conflicte, hem de solucionar totes les seves conseqüències", van exigir.
Les demandes
Entre les demandes, van plantejar reconèixer el dret a decidir i "derogar tota mesura d'excepció i respectar tots els drets". També es va emplaçar el Govern a modificar la política penitenciària i posar fi a la dispersió després de 25 anys. "Hem de repatriar i alliberar fins a l'últim d'ells", van assegurar. Els expresos van dir que acceptaven la seva "responsabilitat pel que fa a les conseqüències del conflicte", si bé no van expressar penediment, ni van traslladar a ETA la necessitat del desarmament i la dissolució.
L'acte, en el qual no es van admetre preguntes de la premsa, va comptar amb la participació de més de 60 expresos d'ETA que han acumulat prop de 1.500 anys de presó, entre ells històrics com Kubati, Francisco Javier Martínez Izagirre, àlies Javi de Usansolo, i Juan Manuel Píriz. També hi eren alguns membres del col·lectiu de suport als familiars de presos, Etxerat, i no hi va haver cap presència de dirigents de l'esquerra abertzale. Els excarcerats van començar la lectura del seu text assegurant ser "conscients" que les seves paraules podien "generar sentiments contraposats que a més d'un generarien inquietud". "És per això que actuarem amb responsabilitat, amb voluntat i visió positiva i constructiva, amb la confiança d'oferir la nostra humil aportació a aquesta realitat social i política que estem coneixent novament després de tants anys", van dir.
Després de subratllar el fet d'haver estat "víctima de les lleis i mesures d'excepció", també es van considerar "testimonis del dolor i la mort causada per la dispersió" dels reclusos d'ETA. "Però més enllà del període que hem passat a la presó, traginem amb nosaltres les conseqüències del conflicte polític, igual que hem estat testimonis i subjectes de la lluita. De la mateixa manera que hem estat receptors directes del sofriment patit i generat, i així ho reconeixem", van assenyalar.
Kubati va afirmar que el "desen?volupament del moviment d'alliberament" va portar ETA a "deixar definitivament la lluita armada" i a l'esquerra abertzale, a prendre la decisió d'"adequar la seva línia política". Els excarcerats van posar èmfasi que el seu compromís era "total" amb el nou escenari polític obert a Euskadi.
També van mostrar la seva "total conformitat" amb el comunicat del 28 de desembre passat del Col·lectiu de Presos d'ETA (EPPK), en què els reclusos reconeixien el "patiment i dany multilateral" causat i acceptaven sotmetre a les vies legals per aconseguir excarceracions de manera "escalonada" i "individual". El text va concloure fent una crida a la societat basca, a les institucions, als partits i als agents socials a remar en la mateixa direcció. "Cada un de nosaltres som una gota d'aigua disposats a ajudar a moure el mar. Oferim el que tenim i posem la nostra experiència i vivències al servei del procés polític democràtic i la resolució del conflicte", va dir Kubati, que va proclamar al final: "Amnistia i autodeterminació". Abans del text dels excarcerats, es va llegir un comunicat del grup de mediadors amb els presos etarres que segueixen a la presó, en què van negar que hi hagués hagut "impunitat" amb els excarcerats quan havien patit "un càstig desmesurat i afegit".
Al final de les intervencions, un periodista d'Intereconomía va preguntar als excarcerats si no demanarien perdó pels seus assassinats; no li van donar resposta, i l'organització el va obligar a abandonar el recinte. En l'acte no hi va haver cap pancarta, ni símbol, excepte un cartell amb el tradicional emblema a favor de la tornada a casa dels presos en el qual es llegia "Euskal presoak eta iheslariak. Etxera" (presos i exiliats bascos, a casa) situat a la taula en la qual estaven assegudes les quatre persones que van llegir els dos comunicats, en castellà i euskera. A la seva esquena, estaven drets els més de 60 excarcerats d'ETA.
