La infanta Cristina ha estat imputada pel jutge instructor del cas Nóos, José Castro, perquè aclareixi si va participar en presumptes delictes de frau fiscal com a copropietària de la societat Aizoon i si va blanquejar mitjançant despeses privades fons públics obtinguts de forma il·lícita pel seu marit, Iñaki Urdangarin.
Castro, que ha citat la filla menor del Rei perquè comparegui als jutjats de Palma el 8 de març que ve a les 10.00 hores, ja la va imputar a l'abril de l'any passat, encara que finalment l'Audiència Provincial va revocar aquesta decisió després de recórrer-la la Fiscalia Anticorrupció, que també s'oposa ara.
La imputació pels presumptes delictes fiscals i de blanqueig de capitals és fruit de la investigació iniciada pel jutge després que, en l'acte en que va anul·lar la primera imputació, l'Audiència de Palma apuntés que no s'havien analitzat prou aquestes possibles infraccions penals.
Després de conèixer-se la decisió de Castro, argumentada en una resolució de 227 pàgines, un dels advocats de la infanta, Miquel Roca, ha anunciat que recorrerà contra la imputació davant el tribunal provincial per considerar que "no té fonament".
L'expolític s'ha mostrat "absolutament i plenament" convençut de la innocència de la infanta Cristina i ha expressat la seva seguretat en que "la justícia és igual per a tots".
En el seu acte, el jutge José Castro sosté que la duquessa de Palma es va prestar al fet que Aizoon, la societat que compartia al 50% amb Iñaki Urdangarin, "servís de bastida imprescindible per a la comissió de delictes fiscals" i defensa que és la seva obligació aclarir completament els fets, per la qual cosa "a ningú no hagués d'escandalitzar que es pretengui formular-li preguntes sobre això".
Explica que les dades recollides en la instrucció posen de manifest, com va declarar el notari que va donar fe de la constitució d'Aizoon, que la infanta participava a l'entitat a manera d'"escut davant Hisenda".
Després de detallar les despeses personals, molts d'ells per a la reforma del seu habitatge, que la duquessa de Palma va poder haver dut a terme amb fons de la seva empresa no declarats al fisc, el jutge defensa que suposar que desconeixia d'on procedien aquests diners, "i que per això no valdria la pena preguntar-li, no és correcte".
"Els delictes contra la Hisenda Pública que s'imputen a Iñaki Urdangarin Liebaert difícilment es podrien haver comès sense, almenys, el coneixement i aquiescència de la seva dona, per molt que amb vista a tercers indiciàriament mantingués una actitud pròpia de qui mira per a altre costat", argumenta.
Per a l'instructor, hi ha indicis que l'empresa de la parella sol era una eina per defraudar a Hisenda i canalitzar beneficis de l'entramat de Nóos mitjançant facturacions fictícies.
En quan als presumptes delictes de blanqueig, Castro entén que la infanta "ha intervingut, d'una part lucrant-se en el seu propi benefici i, d'una altra, facilitant els mitjans perquè ho fes el seu marit" en l'aprofitament dels fons que Nóos va obtenir dels governs regionals balear i valencià, amb els quals el matrimoni va realitzar despeses personals i va comprar immobles a nom de la seva empresa.
A més, veu improbable que desconegués que aquests diners procedien en part d'activitats il·lícites, ja que diversos testimonis han declarat que ella mateixa va participar en la contractació de personal domèstic al qual es va prometre remuneracions en negre.
En les seves al·lusions a l'escrit contrari a la imputació que va plantejar la representació processal de la infanta Cristina, Castro crida l'atenció sobre la seva "simbiosi argumental" amb els plantejaments de la Fiscalia Anticorrupció, una "casualitat" que es produeix fins i tot al plantejar totes dues la dada errònia que Aizoon no va rebre ingressos de Nóos entre 2006 i 2008.
A més, es defensa del retret del fiscal Pedro Horrach que imputa a doña Cristina a partir de meres conjectures i per ser qui és, quan és precisament la seva condició de filla del Rei el que sembla motivar que el ministeri públic demani un tracte diferent al qual s'ha dispensat, sense la seva oposició, en les 42 declaracions ordenades anteriorment pel jutge.
"Quan finalitzi la instrucció d'aquesta peça separada i es torni a la normalitat processal, potser poques persones vulguin recordar que per a cridar a una persona a prestar declaració en qualitat d'imputada, tràmit aquest que per milers ve portant a terme cada dia als jutjats d'Espanya (...), s'ha precisat escriure gairebé un tractat de dret processal", escriu.
Castro considera que el fiscal ha perdut les formes en atribuir-li "motivacions alienes a la legalitat" per imputar a la infanta, fins i tot abans que aquesta decisió es prengués, i recorda a més que si "perseguís costi el que costi la compareixença" de la infanta Cristina no hagués suspès la primera citació ni donat temps ara perquè l'Audiència Provincial pugui revocar la mesura.
Finalment, l'instructor del cas Nóos ressalta que encara que desconegués l'origen il·lícit dels fons amb que es va lucrar, cabria reclamar a la infanta la restitució dels mateixos, la qual cosa igualment justificaria que se la cridés a declarar per escoltar la seva versió.
