Ara s'hauria de dir que la imputació de la infanta Cristina és una bona notícia per a ella, "perquè així sabrà de què se l'acusa i es podrà defensar i aclarir que no ha d'amagar res". Això és el que diu qualsevol polític en el moment de ser imputat, i si no ho fa, els seus companys de partit ho diuen per ell.

Sent així les coses, i així ens les han explicat repetidament, la imputada hauria d'alegrar-se per la citació i ordenar als seus advocats que no hi presentin cap recurs davant les instàncies judicials superiors. D'igual manera, al fiscal, que defensa l'interès públic, li tocaria també abstenir-se de posar-hi traves, pel bé de la imputada. Així donya Cristina Federica de Borbó i Grècia, assistida per lletrat i després de ser instruïda dels seus drets, podria explicar al jutge fins a quin punt s'equivoca en els 227 folis de la interlocutòria d'imputació, fruit de nou mesos de rastreig de comptes, targetes, factures, despeses i declaracions a Hisenda de l'esmentada i les societats en què participava.

Però més aviat cal témer que no serà així, i que l'Audiència de Palma haurà de pronunciar-se sobre la citació. Ja ho va fer uns mesos enrere, quan en va anul·lar una de semblant, i va ser després de la rebolcada que el jutge va explorar altres vies, amb el desacord de gairebé totes les parts, fiscal inclòs. Si l'Audiència falla en el mateix sentit que la vegada anterior, la Infanta quedarà lliure, però tacada; acusada públicament per 227 folis d'Antecedents de Fet i Fonaments de Dret el contingut dels quals és a l'abast dels ciutadans.

El tribunal de l'opinió pública ja fa temps que va dictar sentència (encara que sempre pot revocar les seves pròpies decisions, i ho fa amb una certa assiduitat), i el reclamat automatisme entre imputació i destitució ha operat de facto en compartir la Infanta la condició d'empestat que experimenta el seu espòs. Ara el tribunal de l'opinió pública espera a veure què fan la Fiscalia, una institució jeràrquica el màxim responsable de la qual és nomenat pel Govern, i l'Audiència Provincial. El descrèdit de la imputada pot afectar-los, i amb ells els poders executiu i judicial, si persisteixen a alliberar-la del desagradable tràngol. O sigui, a impedir que exerceixi el seu dret a defensar-se davant el jutge instructor i a aclarir, en seu judicial, tots els dubtes, infundis i malentesos, de manera que la veritat resplandeixi i consti per sempre foliada en el sumari. Perquè es tracta d'això, no?