La Infanta ha estat imputada en el "cas Infanta", sens dubte la notícia del segle. José Castro és el primer a ironitzar sobre els obstacles superats perquè Cristina de Borbó declari en l'escàndol que mereix portar el seu nom, després de mig centenar d'imputacions de plebeus que no han provocat ni un mínim moviment de celles. Immediatament, la premsa cortesana s'ha afanyat a esgrimir la "doctrina Botín", molt apropiada perquè tots dos protagonistes d'aquest paràgraf comparteixen un enriquiment vertiginós, per no parlar dels interessos respectius a Suïssa. Cal destacar que no es parla de la "doctrina Juan Pérez", indigna de personatges de tanta prosàpia. En resum, l'excepció doctrinal emmarca la tercera via judicial per alleujar el "martiri" dels poderosos i evitar el miratge que la llei és igual per a tothom.

Cristina de Borbó s'ha limitat a cobrar milions d'euros per la utilització abusiva i presumptament delictiva del seu cognom, fet pel qual ha arrodonit el mal econòmic amb el descrèdit a la institució que encarna. L'ultratge a la Corona porta el seu nom i, a la recerca d'un testimoni imparcial, n'hi ha prou de repassar el cable de l'agència Associated Press que ha disseminat la notícia per tot el planeta. Aquesta prestigiosa i curosa institució informativa considera des del primer paràgraf que la imputació "per blanqueig de diners" etziba "l'últim cop a la reputació de la família reial". Cal recordar que el cop en qüestió va a càrrec de la Infanta. AP finalitza el seu despatx emfatitzant que la investigació "ha malmès seriosament la imatge de Joan Carles, que una vegada va ser una de les figures més respectades a Espanya". Hi havia una vegada, com en els contes de reis, i cal advertir la irreversibilitat del prestigi perdut. No hi ha dubte que la filla preferida del monarca ha fet una bona feina, a canvi d'una remuneració que sens dubte considera insuficient.

Amb el llenguatge solt que el caracteritza, i amb un excés de folis que sorprèn el mateix Castro en una autoreferència digna de Cervantes en el seu Quijote, el jutge es limita a donar la benvinguda a la Infanta a la terra. En aquest estrany ecosistema, les factures es paguen i els ciutadans no obtenen préstecs de milions d'euros d'entitats sense justificar els ingressos preceptius. En el "cas Infanta" s'han interrogat 600 persones. A algunes d'elles se les ha importunat, per mantenir el rigor jurídic, per circumstàncies tan pelegrines com un tracte mercantil d'un centenar d'euros amb el depredador Institut Nóos. Per tant, la imputació final de la titular de l'escàndol només pot sorprendre els doctrinaris de Botín, als quals Déu guardi molts anys.