Cristina de Borbó només cobrava d'una trama corrupta, com a "copartícip" de la societat Aizoon. La pertinença a la frase anterior de la partícula defensiva "només" determinarà el futur judicial de la número set en la successió a la Corona. En contra del toc d'atenció contra la Família Reial que es desprèn d'una lectura ràpida de la interlocutòria d'imputació, Castro fa la feina bruta al Rei. Que estrany, reunir el coratge de matar elefants indefensos i no tenir la presència d'ànim suficient per resoldre una querella domèstica amb repercussions estatals.
En la fatigosa imputació de la Infanta, o "la controvèrsia que ara ens entreté" per posar-ho en la prosa de la interlocutòria, la tasca de neteja de la Família Reial portada a terme per Castro beneficia l'actual monarca i sobretot el proper. Sempre suposant que el magistrat hagi arribat a temps per redreçar un rumb sense nord.
En entestar-se en el fet que la justícia és igual per a tothom i aplicar aquest lema a la Infanta, Castro accelera la introducció a La Zarzuela dels codis de transparència decisius per a la continuïtat monàrquica. El magistrat no té la por escènica que paralitza el Rei davant de les evidències del comportament impropi de la seva filla, suposant que el discurs de la Pasqua Militar no denoti una incapacitat més important.
El Rei i Castro s'enfronten a l'expectativa d'"una tan forçada com tediosa jubilació", per tornar de nou a la interlocutòria. No obstant això, el jutge accepta amb millor humor la retirada, una virtut que destil·la en la seva prosa i que li facilita el sanejament de les sentines palatines. Si La Zarzuela fos un govern en lloc d'una empresa, el monarca seria el responsable polític del dubtós comportament deliberat i dilatat en el temps de la seva filla.
La Corona disposa des de fa anys de dos mecanismes per impedir que els termes "Borbó" i "blanqueig de capitals" apareguin en línies consecutives d'una interlocutòria d'imputació. Primer, eliminant la Infanta de la línia successòria. Segon, comprometent-se a la reintegració dels cinc milions estafats a Balears i València. S'ha abstingut d'activar cap d'aquestes palanques.
La devolució per "responsabilitat civil" dels diners cobrats per activitats que no es podien portar a terme, segons Hisenda, constitueix l'únic vincle que sobreviu a la cruel ruptura entre el jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach. Com a mínim, la interlocutòria d'imputació reforçarà la necessitat que la premiada Infanta restitueixi el mal causat per la pèssima utilització del seu cognom, amb o sense el seu consentiment.
La resta de la població ha de resignar-se a seguir patint el "martiri" infligit per les aventures dels Ducs de Palma, aplicant el terme sacrificial que ha popularitzat un tal Spottorno en declaracions a la RTVE del règim. Els Borbó Urdangarin no només estan acusats del saqueig de les arques públiques, sinó d'haver amagat al fisc els guanys que mai van haver d'obtenir.
Tornant a l'impol·lut o Spotless Spottorno, sorprèn que La Zarzuela mobilitzi l'equivalent al majordom del Rei per a les declaracions d'Estat, per molt que el seu càrrec de majordomatge es revesteixi de direcció de la Casa del Rei. És clar que, atesa l'erràtica política de comunicació de La Zarzuela, cal felicitar-se pel fet que la inclusió dels habitants del palau en el martirologi no fos defensada davant les càmeres per l'imputat García Revenga, que persisteix incomprensiblement en el seu càrrec públic.
Curiós "martiri" de Spottorno, que no ha pagat ni un euro als Ducs. No estaria malament comparar el patrimoni, sou, jubilació i honors d'un cap de la Casa del Rei -Almansa catapultat al consell de Telefónica- amb els d'un magistrat. S'arribarà a l'estrambòtica conclusió que el presumpte màrtir viu millor que el seu jutjador. Llevat que emigrar d'un palauet a Pedralbes a un palauet a Ginebra, com ha fet la Infanta, equivalgui al martiri de Miguel Servet a la ciutat suïssa.
Segons inveterat costum quan s'investiga poderosos, les travetes col·locades en sintonia per La Zarzuela i La Moncloa han estat decisives per a l'allargament de la instrucció que ara lamenten hipòcritament. En una relliscada, el majordom Spottorno posposava la presa de decisions a les decisions judicials. La Corona va novament a remolc dels esdeveniments, inconscient del preu que pot pagar per la seva mandra còsmica.
La vergonya de la imputació de la Infanta no està en el fet que sigui demandada per un pseudosindicat com Manos Limpias, sinó que sigui servilment vorejada per l'acusació del PSOE personada en la causa. Tradicionalment, la monarquia està exposada als cops, però resulta insòlit que s'autolesioni amb tant acarnissament. La Família Reial acumula massa errades en la gestió de la cobdícia de Cristina de Borbó per abandonar victoriosa aquest conflicte. Caldria exigir-li que el clausuri almenys amb cert estil.
