Abans ho dissimulaven , però ara ja no ho fan. Les relacions professionals (i no personals) entre el jutge Castro i el fiscal Horrach viuen pel seu pitjor moment, sense que es pugui pronosticar quines conseqüències tindrà en la resolució definitiva del cas Nóos. Una discrepància que se centra únicament en la figura de la Infanta i en la participació que va tenir en aquest escàndol que ha afectat directament la més alta institució de l'Estat, la Monarquia.

Fins no fa gaire temps el jutge Castro i el fiscal Horrach anaven de la mà en aquesta complicada investigació, que des del principi es va centrar a desemmascarar les sospitoses activitats que practicava el gendre del Rei, que havia utilitzat la seva posició social per omplir-se les butxaques de diners públics. Però aquesta bona sintonia es va trencar en el moment que el jutge Castro va prendre la decisió personal, en contra del criteri del fiscal, de cridar a declarar la infanta Cristina com a imputada per un delicte tràfic d'influències. El que abans era una discrepància jurídica sobre la interpretació d'uns fets, que després l'Audiència va resoldre, ara sembla que es tracta més aviat d'una qüestió personal, però que deixa molt clar el distanciament actual que mantenen el fiscal i el jutge.

A Castro no li va agradar el contingut del recurs que va elaborar el fiscal Horrach (sense que ningú l'hagués sol·licitat), en el qual s'avançava a la petició sobre la possible imputació de la duquessa de Palma, ni els adjectius que utilitzava. En el seu escrit, el fiscal afirmava que "la memòria és fràgil" i es referia al fet que el jutge havia canviat d'opinió, quan inicialment s'havia negat a imputar la Infanta davant la petició que havia formulat el sindicat Manos Limpias.

És cert que el jutge Castro no havia tingut l'oportunitat de respondre a les crítiques que li va dedicar Horrach, i ho ha fet ara, amb elegància però amb una contundència que poques vegades es veu en una escrit dictat per un magistrat, sobretot quan va dirigit a un fiscal. Castro, que al mateix temps lloa públicament el rigorós treball que ha fet el fiscal en impulsar aquesta investigació, qüestiona ara que només es preocupi per recórrer la imputació d'una determinada persona quan precisament es tracta de la filla del Rei. I critica que no ho hagués fet amb la resta d'imputats (de moment són 42, segons afirma el jutge), sense importar-li que la providència o la interlocutòria per la qual es fixava la imputació tingués o no una àmplia argumentació jurídica. És a dir, el jutge no arriba a entendre que Horrach no li hagi qüestionat abans una determinada imputació, però sí que ho faci quan va decidir fer-ho amb Cristina de Borbó i Grècia.

Interlocutòria extensa

Tot i que diàriament en qualsevol jutjat es crida a declarar una persona com a imputada en un document amb poques línies d'explicació jurídica, el jutge Castro era conscient de les conseqüències que tindria la citació de la Infanta. I és per això pel que la interlocutòria d'imputació se surt d'allò habitual i recull un document de més de 200 folis, la meitat d'ells dedicats a la fonamentació jurídica. El propi jutge destaca que mai una citació d'un imputat havia generat "aquesta complexitat processal" i que per això s'ha vist obligat a escriure "poc menys que un tractat de dret processal".

Mai ha tingut problemes el jutge a utilitzar la ironia per respondre a determinats escrits sobretot quan eren recursos plantejats per la defensa. Però no s'havia atrevit fins ara a recórrer a aquesta figura retòrica quan contestava a un escrit del fiscal. Ara sí que ho ha fet, en una interlocutòria que va carregat d'ironia, però sobretot d'una profunda crítica cap a la posició que està adoptant el fiscal, sobretot en els últims episodis de la investigació. Tant "en dret com en diplomàcia les formes són importants", estableix la interlocutòria del jutge.

Sembla que al magistrat li ha dolgut especialment quan el fiscal Horrach va posar en dubte que la resolució judicial que es disposava a acordar sobre la Infanta obeïa a motivacions alienes a la legalitat. Castro considera que en aquesta polèmica "s'estan perdent les formes i això no és desitjable", alhora que recorda que amb aquesta decisió de cridar filla del Rei a declarar no persegueix un protagonisme especial, ja que el seu llindar professional més proper és la jubilació.

Ana Tejeiro i la Infanta

Una de les polèmiques més discutides en aquesta investigació del cas Nóos és que la justícia no hauria tractat de la mateixa manera Ana María Tejeiro, l'esposa de Diego Torres, que la infanta Cristina. El propi jutge reconeix que és cert que les dues dones han pogut tenir un tracte desigual, però creu que s'ha de repartir la culpa. Novament Castro fa referència a la història d'aquest cas i recorda que va ser el fiscal Horrach qui va demanar l'autorització per escorcollar el domicili de Diego Torres i de la seva dona, i que no va fer després el mateix amb la casa dels ducs de Palma. I que tampoc el fiscal va qüestionar en cap moment que hagi acordat la imputació d'Ana María Tejeiro, que fins i tot va acudir a declarar el mateix dia que ho feia el seu marit. Aquest diferent criteri sobre les dones dels directius de Nóos és on el jutge situa el tracte desigual.

No obstant això, no sembla que aquesta crítica hagi de canviar la forma de procedir del fiscal. Horrach esperava que algun retret li dedicaria el jutge, perquè ell havia estat el primer a utilitzar expressions molt dures per evitar la imputació de la Infanta. I de fet, s'ha pres aquestes crítiques amb esportivitat. Encara que reconeix en privat que aquest distanciament professional amb el jutge és un fet evident, no creu que afecti la relació personal i que tampoc tindrà cap repercussió en el futur processal d'aquest cas. Tot i que el jutge insisteixi a cridar a declarar la Infanta com a imputada, el fiscal segueix reiterant que no té cap intenció de presentar una acusació formal contra ella. Horrach està convençut que a hores d'ara una acusació contra la filla del Rei no podria prosperar.