Un llegat de llums i ombres a l´Orient Mitjà

12.01.2014 | 08:20

Controvertit militar i audaç polític, Sharon deixa un llegat de llums i ombres, sense el qual no es poden entendre capítols crucials de la Història d'Israel i del conflicte a Orient Mitjà. "Sharon és la mateixa reencarnació d'Israel en una sola persona des de 1948, i el seu llegat i influència abracen des del camp militar, passant per la política i l'economia. En resum, Israel no seria el que és avui sense la seva figura", explica el que va ser un dels seus assessors més propers en la seva etapa de primer ministre, Raaná Gissin. La seva figura, la de díscol general i astut estrateg, estimat i aclamat per uns i odiat per altres, no deixa indiferent ningú.
Campanyes com les del Sinaí en la guerra dels Sis Dies (1967) o el setge a l'Exèrcit egipci durant la del Yom Kipur el 1973 no podrien comprendre's sense el seu lideratge.
En la seva faceta militar és conegut també, entre d'altres episodis, pel seu controvertit paper indirecte en la massacre de palestins dels camps de refugiats de Sabra i Xatila al Líban el 1982.
La colonització de Cisjordània i la franja de Gaza també té la seva firma, impulsant a finals de la dècada de 1970 la proliferació d'assentaments israelians als territoris ocupats.
La Segona Intifada, la d'Al Aksa, li deu en part el nom a una polèmica visita que va efectuar el setembre de 2000 a l'esplanada on s'erigeix el santuari musulmà. Va ser el detonant d'un dels alçaments populars palestins més importants contra l'ocupació israeliana.
Sharon també serà recordat per ser el responsable del confinament a Ramallah de l'històric dirigent palestí Iàsser Arafat, al qual va declarar persona irrellevant i interlocutor no vàlid, cosa que li va valer fama de líder intransigent.
L'actual mur de separació israelià que serpenteja per bona part de Cisjordània va començar a confeccionar-se el 2002, sota el seu mandat, com a resposta a desenes d'atemptats suïcides palestins.

Enllaços recomanats: Premis cinema