A finals de 2006 Mariano Rajoy, llavors líder de l'oposició al Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, ironitzava sobre els continus distanciaments pel feu de Madrid entre Esperanza Aguirre i Alberto Ruiz-Gallardón i, fent seva la frase del Comte de Romanones, va exclamar: Joder, qué tropa! Avui aquesta frase està més vigent que mai al Partit Popular, en el qual cadascú fa la guerra pel seu compte, bé sigui en el tema més actual com és el projecte de llei de l'avortament -una altra vegada amb Gallardón pel mig-, el finançament de les comunitats autònomes o l'aplicació del copagament dels fàrmacs hospitalaris.
En aquells temps Gallardón, que era considerat el representant més destacat del sector més centrista del PP, es va autoqualificar com "un vers solt". Avui hi ha tants versos solts que hi hauria espai per a un llibre de poemes. La majoria els escriuen dirigents situats a l'ala més dura -els populars de pota negra-, en la llista dels quals caldria incloure ara el propi ministre de Justícia amb l'avantprojecte de llei de l'avortament que ha presentat, que ha provocat una verdadera guerra interna en el partit, en el qual alguns parlen de fractura. En aquest sentit, el president del Congrés, Jesús Posada, va sortir al pas per descartar que la llei de l'avortament hagi de "trencar" el PP i va recordar que també va haver-hi divergències amb la guerra de l'Iraq i "tots" al final "van actuar amb una sola voluntat".
Així, després de dos anys molt difícils, pressionat per l'atur i la crisi econòmica, Rajoy, que no es cansava d'anunciar que veia llum al final del túnel, s'ha trobat de cop amb l'avortament i la rebel·lió a les seves pròpies files. El president no ha pogut gaudir d'aquests escassos moments de glòria que li han donat la baixada de la prima de risc, les dades de l'atur de desembre, l'augment de les exportacions i les bones dades del turisme amb les quals pretén infondre moral a la ciutadania.
El president del Govern es va presentar fa uns dies davant el Comitè Executiu, a la primera ?reu?nió de l'any, amb la intenció clara d'alegrar-se amb aquestes xifres econòmiques i passar per alt el debat públic que barons i dirigents del partit mantenen sobre el projecte de Gallardón, però al final va haver d'entrar en joc. El president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, havia reptat el dia anterior el seu col·lega José Antonio Monago a expressar les seves crítiques en una reunió del partit i l'extremeny va fer cas i va treure el tema per demanar al líder del PP que busqués consensos per a la nova llei. Poc va tardar després la vicepresidenta primera del Congrés, Celia Villalobos, a aprofitar per demanar que es doni llibertat de vot als diputats del PP quan la reforma arribi al Parlament.
Tots dos van tenir immediata resposta. Rajoy, fidel al seu estil, va intentar llançar pilotes fora i quedar bé amb tots. Va defensar la reforma proposada per Gallardón, que -diu- compleix amb el compromís del partit de tornar a la llei de 1985 i a la doctrina del Tribunal Constitucional, però també va demanar al ministre de Justícia que escoltés els "barons" per millorar i enriquir el text. També va demanar als seus que deixessin de debatre en públic sobre l'assumpte.
Per la seva banda, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va respondre a Villalobos que el partit no es planteja la llibertat de vot i va assegurar que el grup farà tot el possible per buscar el consens.
Unes hores després que Rajoy demanés silenci, alguns dirigents populars tornaven a la càrrega i ratificaven les seves crítiques al text o bé les expressaven per primera vegada. Uns apel·len a la necessitat de consens i altres insisteixen que es clarifiquin les "malformacions greus".
Són diversos els barons del partit que han posat inconvenients al projecte. Un referent en el partit com és avui el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, insisteix a apel·lar al consens per millorar el text. El president extremeny, un dels més crítics amb el text de Gallardón, també advoca per "intentar acords i consensos". També han exposat els seus inconvenients a la reforma els presidents de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, i de Cantàbria, Ignacio Diego, que considera que el text "és millorable".
Plantada al copagament
Un altre front obert al PP és el copagament dels medicaments dispensats als hospitals. Els barons del PP s'han plantat davant les directrius de la ministra Ana Mato i no apliquen el copagament bé per insubmissió, com el president de Castella i Lleó, que assegura que no aplicarà el decret de Sanitat, bé per dubtes sobre la seva aplicació, com el balear José Ramón Bauzá, mentre que el president de la Generalitat valenciana considera que és una mesura costosa i que necessiten "un temps" per poder implantar-la amb "absolutes garanties".
Fins i tot la presidenta de Castella-la Manxa i "número dos" del PP, María Dolores de Cospedal s'ha inventat la fórmula per no aplicar el copagament imposat per Sanitat. Diu que aplicarà la llei, però que pagarà la Junta.
L'obstacle del finançament
Es tracta d'un assumpte recurrent en les diferències del Govern central amb els autonòmics. El president extremeny és aquí també un dels crítics i ha defensat la necessitat que el sud d'Espanya compti amb un "finançament preferent". Fabra fa mesos que reclama una reforma urgent per a un altre sistema de finançament. El president valencià se suma així a altres barons del PP que, com els presidents madrileny i gallec o la presidenta dels populars a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, veuen com una prioritat la reforma del model de finançament de les comunitats autònomes.
