ETA va reafirmar l'abandonament de la lluita armada i va demanar que es facin passos per a la independència mitjançant un document del seu Comitè Executiu que es va fer públic ahir i que va ser rebut amb fredor per partits i víctimes, que van apuntar que no aporta res de nou. En resposta, van demanar el desarmament i la dissolució de la banda.

En el document, datat al passat mes desembre i publicat la ?matinada del dissabte a diumenge pel diari Gara, es diu que "superar el conflicte és una prioritat", però que "també cal fer passos pràctics en la via independentista", i es confereix a l'abandonament de les armes un "caràcter estratègic".

Es tracta d'una comunicació interna ("Barne Komunikazio orokorra") de la banda que va ser intervinguda recentment en l'operació contra l'anomenat "front de makos" d'ETA, en què s'informa de la decisió de no crear cap estructura militar i s'acusa l'Estat espanyol d'"actitud obstruccionista".

Després dels nou comunicats difosos per ETA un cop el 20 de 2011 anunciés el cessament definitiu de la lluita armada, la publicació del nou document intern es produeix després que el 28 de desembre el col·lectiu de presos etarres (EPPK) admetés els danys causats i acceptés, després d'anys en què han defensat una solució unitària, que el seu procés d'excarceració s'efectuï de manera "escalonada", "individual" i en un "temps prudencial".

El document ve precedit de l'acte dels reclusos etarres excarcerats per l'acabament de la doctrina Parot dissabte 11 de gener a Durango, on van reivindicar una "solució integral" per al "conflicte" que inclogui el reconeixement del "dret a decidir del poble basc" i la sortida dels reclusos que segueixen a la presó.

Pel que fa l'últim pronunciament d'ETA, aquest va tenir lloc el passat 27 de setembre, coincidint amb la celebració del Gudari Eguna (Dia del soldat basc).

Missatge poc rellevant

Els partits polítics i les associacions de víctimes van treure importància al document després de considerar que la banda no anuncia res de nou, i li van exigir que entregui les armes i es dissolgui.

Per part del Partit Popular, el seu portaveu al País Basc, Borja Semper, va opinar que és discurs "ple de la retòrica de sempre" que posa de manifest que en realitat la banda no ha pres cap decisió, sinó que "ha estat derrotada i forçada a deixar d'assassinar". Semper va insistir que al seu partit no li interessa "res del que pugui dir o escriure ETA" fins que no arribi la seva "dissolució definitiva".

Un discurs semblant va ser el del secretari d'Organització del PSE, Rodolfo Ares, que va dir que l'únic comunicat que espera de la banda és "aquell en què anunciï la seva dissolució". El socialista va restar valor a la comunicació, i va assenyalar que "només faltava que no donessin suport a la decisió que van prendre (a l'octubre de 2011) de posar fi a la lluita armada".

El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, tampoc va considerar cap "pas endavant" el fet que ETA es reafirmi en l'abandonament de la violència, i va recordar que els terroristes han de desarmar-se i dissoldre's. "Són passos continuats que no es poden demorar", va afirmar en la seva pàgina de Facebookel polític del PNB, partit que ha instat ETA a deixar de fer "anàlisis polítiques" i a "lliurar tot el seu arsenal".

En aquest mateix sentit es va pronunciar el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, que va ressaltar que el que cal és que ETA desaparegui i el Govern, per la seva banda, no posi "pals a les rodes" per avançar en el procés de pau.

El partit de l'esquerra abertzale Bildu va opinar, a través del seu dirigent Pello Urizar, que el document suposa "un pas més" cap a la pau, i va retreure al Govern que "segueix apostant per velles estratègies i obstaculitzant el procés".

També es van manifestar les associacions de víctimes, que van coincidir amb el discurs general dels polítics i van apuntar que aquest document intern és "més del mateix". Les entitats van exigir a ETA que es dissolgui, demani perdó i deixi d'amenaçar.

Així, la presidenta de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, Ángeles Pedraza, va opinar que abandonar la violència és en realitat un tema "estratègic" per aconseguir la independència del País Basc, i va destacar que en el document "enlloc reconeixen el que han fet, es penedeixen i demanen perdó, i no parlen de col·laborar amb la justícia".

A més de coincidir amb Pedraza en les seves reivindicacions, el president de Dignitat i Justícia, Daniel Portero, va titllar d'"enganyós" el document perquè les víctimes, i ell en concret, encara ara segueixen rebent "contínues amenaces" directes de l'entorn terrorista.