"Un problema de l'Església és que hi ha massa monseñores i monseñoritos", afirmava fa anys amb particular gràcia cert jesuïta i teòleg andalús. No obstant això, en el futur seran menys els eclesiàstics amb el títol honorífic de "monsenyor" o de "reverend monsenyor" -uns 15.000 actualment-, ja que el papa Francesc acaba de retallar dràsticament la concessió d'honors pontificis, que comporten l'ús de l'esmentat títol i l'origen dels quals data de l'antiga cort pontifícia, l'estructura de càrrecs i funcions que envoltava el Papa com a monarca de l'Església. Fins a la seva abolició el 1968, mitjançant una reforma executada per Pau VI, la cort pontifícia era la més antiga, solemne i fastuosa del món.

Pel que fa als monsenyors, fins al present, i a petició de cada bisbe, la Santa Seu atorgava tres títols honorífics a capellans diocesans que destacaven pels seus serveis a l'Església: o protonotari apostòlic supernumerari, o prelat d'honor de Sa Santedat, o capellà de Sa Santedat. A partir d'ara, només romandrà vigent el de capellà de Sa Santedat, moderna denominació dels antics cambrers secrets de Sa Santedat, un lloc honorífic pertanyent a la vella cort pontifícia. A més, la concessió de l'esmentat títol es restringirà a eclesiàstics amb més de 65 anys, mentre que fins ara podien rebre'l els clergues amb almenys 35 anys d'edat i 5 de sacerdoci.

Rebre cadascun dels esmentats honors suposava per al sacerdot gaudir de diversos privilegis. Primer, el d'utilitzar el títol de "monsenyor". Segon, formar part de la família pontifícia -nou nom de la cort pontifícia després de l'esmentada reforma de Pau VI-, el que significa que en cas d'acudir al Vaticà ocupen llocs especials en els actes litúrgics i civils del Papa. Tercer, l'ús d'una vestimenta eclesiàstica específica: la sotana filetatta, rivetejada en morat i amb traus, botons i faixí del mateix color. I quart, que el seu nom consta en l'anuari pontifici, el gruixut volum que cada any publica la Santa Seu i que recull les dades principals de la cúria romana i de l'Església a tot el món, així com la nòmina de cardenals, bisbes, oficials dels dicasteris, cos diplomàtic i eclesiàstics amb distincions d'honor.

Aquests darrers són els diversos milers de membres de la família pontifícia repartits per tot l'orbe catòlic. Cada anuari pontifici dels últims anys dedica més de 400 pàgines a l'índex alfabètic de persones. Són més de 25.000 noms d'eclesiàstics i laics rellevants a l'Església. D'ells, aproximadament 10.000 noms corresponen als cardenals, als aproximadament 5.000 bisbes del món, als nuncis i personal diplomàtic i a tots els oficials de la cúria vaticana o membres de dicasteris i organismes de la Santa Seu. La resta, uns 15.000 noms, són els d'aquells eclesiàstics que han rebut els esmentats honors de protonotari, prelat d'honor o capellà de Sa Santedat.

En conseqüència, amb menys "monsenyors" la mida de la família pontifícia disminuirà els anys vinents i també ho faran els diners que la Santa Seu percebia per la concessió del títol, ja que solia comportar que el bisbat sol·licitant enviava una almoina al Vaticà. No obstant això, el cost de la seva concessió no era elevat. Per conceptes com el diploma acreditatiu i el seu enviament, el preu per al protonotari apostòlic era d'uns 200 euros, o de 150 per a prelat d'honor. La mesura restrictiva del papa Francesc no té efectes retroactius, de manera que els "monsenyors" seguiran gaudint del seu títol, de la mateixa manera que l'esmentada denominació segueix vigent per als arquebisbes i bisbes, per als vicaris generals de les diòcesis i per a determinats oficials de la cúria romana i del cos diplomàtic de la Santa Seu. La reforma de l'honoris pontificis ha coincidit a més amb la carta que el Papa Bergoglio va remetre als 19 cardenals que va crear en el consistori del dia 22 de desembre, entre ells l'espanyol Fernando Sebastián Aguilar, arquebisbe emèrit de Pamplona.

L'esmentada missiva reflecteix l'esperit de Francesc respecte als nomenaments eclesials, ja que els adverteix que "el cardenalat no significa una promoció, ni un honor, ni una condecoració; és simplement un servei que exigeix ampliar la vista i engrandir el cor. I encara que sembli una paradoxa, aquest poder observar més lluny i estimar més universalment amb major intensitat es pot obtenir només seguint el camí del Senyor: el camí de la humilitat, convertint-se en serf".

Francesc va arribar a dir als neocardenals que "us demano, si us plau, que rebeu aquesta designació amb un cor senzill i humil. I encara que ho feu amb alegria i amb goig, intenteu que aquest sentiment s'allunyi de qualsevol expressió mundana, de qualsevol celebració aliena a l'esperit evangèlic d'austeritat, sobrietat i pobresa".

No obstant això, la reforma dels "monsenyors" ha estat una petita retallada en comparació de la ja esmentada de Pau VI, qui el 28 de març de 1968 va promulgar el "motu proprio" -document sobre matèria organitzativa a voluntat del propi Papa- titulat Pontificalis domus. En aquest "motu" abolia l'antiquíssim nom de cort pontifícia, un concepte que tenia les seves arrels en la cort imperial romana.

Pau VI desitjava que el seu entorn fos menys cort i més casa, una idea amb la qual sintonitza en el present el papa Francesc, admirador de dos Papes del segle XX, l'esmentat Montini i el predecessor d'aquest, Roncalli, Joan XXIII. La casa pontifícia de Montini passava a ser el conjunt de "persones fidels, idònies i capaces" al costat del Papa. Al seu capdavant es col·locava un prefecte la missió del qual és ordenar l'avantcambra del Papa, organitzar les seves audiències o cuidar de l'ordre de precedencia i protocol de la capella pontifícia i de la família pontifícia, així com del col·legi cardenalici o del cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu. L'actual prefecte de la casa pontifícia és l'arquebisbe alemany Georg Gänswein, qui al mateix temps és el secretari del papa emèrit Benet XVI.

La casa pontifícia es divideix en "la capella pontifícia i en la família pontifícia eclesiàstica i laica", explicava Pau VI. La capella és el conjunt de persones que són convocades amb motiu de les celebracions litúrgiques importants (Pasqua, Nadal, canonitzacions, etcètera), mentre que la família pontifícia es reuneix per a les cerimònies civils, cas d'audiències oficials com la recepció d'un sobirà, d'un cap d'Estat, d'un cap de Govern o la presentació de credencials dels ambaixadors. Existeix una estricta jerarquia a la família pontifícia, que està encapçalada pel substitut per als assumptes generals, seguit del secretari per a les relacions amb els estats, de l'almoiner de Sa Santedat, del president de la pontifícia acadèmia eclesiàstica i del teòleg del Papa. Segueixen a continuació el col·legi de protonotaris apostòlics numeraris (un cos administratiu de la cúria),i els protonotaris honorífics i els prelats d'honor. Aquests dos últims grups estan cridats a l'extinció. Els "monsenyors" es troben en retirada.