El Govern d'Andonis Samaràs ha optat per posar fi a la incertesa política a Grècia en avançar dos mesos l'elecció del pròxim president de la República, votació que en cas de no prosperar conduirà forçosament a la convocatòria de comicis generals. Amb la designació com a candidat de l'excomissari europeu Stavros Dimas, Samaràs ha apostat per una figura que, a més d'haver encapçalat diversos ministeris, també és conegut fora del país. "És una personalitat que uneix i gaudeix de confiança i respecte per la seva serietat", va declarar Samaràs en el missatge televisat en què va anunciar la seva candidatura. El primer ministre es va referir a ell com una persona reconeguda per la seva trajectòria política, però també com algú a qui "la societat grega i internacional" té "molta estima i respecte". Dimas va agrair a la coalició governamental la confiança dipositada en ell i es va mostrar optimista que la seva candidatura reuneixi els suports necessaris, ja que va recalcar que calia "unitat per sortir de la crisi".Alexis Tsipras, líder de Syriza, el principal partit de l'oposició, va qualificar aquest avançament electoral com "una victòria popular i democràtica important" en el seu desig d'aconseguir que la votació no tiri endavant i es convoquin comicis generals avançats.

Dimas és un candidat amb un marcat perfil polític, que, tot i el seu tarannà moderat, ocupa el càrrec de vicepresident de Nova Democràcia, el principal partit del Govern, el que ha ofegat les possibilitats de presentar una figura deslligada de l'àmbit polític. Segons alguns analistes, aquest avançament del vot presidencial respon a pressions dels creditors per acabar amb la incertesa sobre unes possibles eleccions generals anticipades, un cop l'Eurogrup va decidir dilluns estendre dos mesos el programa de rescat grec.

Part de la premsa hel·lena suggereix que la presentació de Dimas com a candidat persegueix l'estratègia de presentar a una figura respectada, que pugui convèncer els diputats independents, i al mateix temps a un home del partit, disposat a no sortir elegit davant la dificultat de la votació. El Parlament votarà el pròxim 17 de desembre la candidatura de Dimas mitjançant el vot nominal en les tres sessions.

La votació

Perquè la candidatura prosperi en la primera votació cal una majoria de dos terços de l'hemicicle, és a dir 200 vots, igual que en la segona ronda (23 de desembre), mentre que a la tercera (29 de desembre) n'hi ha prou amb què es reuneixin tres cinquenes parts, 180 vots. En cas que el Parlament no aconsegueixi elegir el president, la Constitució estableix la dissolució de la Cambra i la convocatòria d'eleccions generals entre tres i quatre setmanes després. Després dels comicis, els diputats han de triar al nou dirigent de la República abans de la formació del Govern. La coalició governamental entre conservadors i socialdemòcrates només compta amb 155 escons, mentre la majoria de partits de l'oposició, entre ells Syriza, ha avançat que votarà en contra del candidat per forçar la celebració de comicis. El viceprimer ministre, Evángelos Venizelos, va afirmar ahir en declaracions a una cadena local que, en cas que el Parlament no aconsegueixi el quòrum suficient, les generals es podrien celebrar a la primera setmana de febrer. Venizelos va dir que, en cas de fracassar l'elecció, el país no tindrà un Govern apropiat i, per tant, no estarà legitimat per negociar amb els prestadors.

La designació es va produir just el dia en què els tècnics de la "troica" creditora van reprendre a Atenes la cinquena avaluació del programa de rescat, paralitzada des d'octubre pel desacord sobre la bretxa financera de 2015, que Grècia nega i els creditors situen fins en 3.600 milions. La terna composta per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional ha reprès les negociacions després de la decisió de l'Eurogrup, que impedirà que Grècia perdi l'últim desemborsament de 1.800 milions d'euros, que vencia a finals d'any. L'Executiu hel·lè va sol·licitar ahir formalment l'extensió de dos mesos del programa així com l'aprovació d'una línia de crèdit amb condicions reforçades per al 2015.