El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha exercit la seva funció durant tres anys, al llarg dels quals les bones relacions amb els seus subordinats, pròpies d'un home de bon tarannà, han contrastat amb les tensions viscudes amb el Govern.

Magistrats i fiscals han coincidit a assenyalar aquests dos factors com els sumands d'un càlcul que dóna un resultat clar: si Torres Dulce és un home de bon tarannà, accessible per als seus subordinats, les males relacions amb l'Executiu tenen el seu origen en motius de caràcter polític.

En concret, diversos membres de la Fiscalia Anticorrupció destacaven que mai han rebut cap pressió de Torres Dulce en casos com Gürtel o els Papers de Bárcenas, i sempre han trobat en ell un cap accessible.

Com a mostra de les males relacions amb l'Executiu hi ha un fet que no pot negar-se: el Govern va proposar el passat mes de juliol el fiscal Antonio Narváez Rodríguez, que era tinent fiscal al Tribunal Suprem, com a nou magistrat del Tribunal Constitucional en substitució d'Enrique López, que havia dimitit. Narváez era un home de confiança de Torres Dulce, que aspirava a la plaça que li van concedir al seu subordinat. El cop de porta, a més, li va ser donat sense avís previ, sense que sabés que li havien fet l'oferiment al seu tinent fiscal, segons fonts jurídiques, que van valorar aquest fet com un punt d'inflexió definitiu en el procés del dimissionari cap a la seva sortida del càrrec.

En aquest punt cal recuperar les últimes declaracions del ja exfiscal de l'Estat davant el Congrés, dies després de presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una querella contra el president de la Generalitat, Artur Mas, al costat d'altres, per la convocatòria del 9-N.

Dies després de presentar la querella, en la que ja és la seva darrera compareixença davant el Parlament, Torres-Dulce va respondre a l'oposició, quan diversos portaveus li van retreure haver actuat a les ordres de l'Executiu, posant com a exemple el seu paper en el cas Bárcenas i en el cas Gurtel, sobre el finançament il·legal del PP.

"No se'm pot dir que sigui un fiscal procliu al Govern quan investigo Bárcenas i sol·licito presó per a ell", va assenyalar davant la Comissió de Justícia del Congrés. "No he tolerat mai que el Govern em digui el que he de fer", va destacar.

D'aquesta manera, les raons personals adduïdes per Torres Dulce per deixar el seu càrrec queden enfosquides per la sensació, compartida per molts fiscals i jutges, que la seva sortida està més relacionada amb les males relacions del fins ara fiscal amb el PP i amb el Govern. En concret, ha tingut polèmiques amb els dos ministres de Justícia que han conviscut amb ell.