Ucraïna va renunciar ahir al seu estatus de país no alineat amb el propòsit declarat d'ingressar a l'OTAN, bloc militar en el qual les autoritats de Kíev veuen el seu únic paraigua de seguretat davant "l'agressió de Rússia". La Rada Suprema, el Parlament ucraïnès, va aprovar amb els vots de 303 diputats, 76 més dels necessaris, les esmenes legals que permeten al país posar rumb cap a l'OTAN, organització que ja el 2008 va deixar oberta la porta a Ucraïna per a la seva adhesió.
Les modificacions van ser proposades pel president ucraïnès, Petró Poroshenko, i inclouen directament una norma sobre la cooperació amb l'OTAN "per complir amb els criteris necessaris per a ser membre d'aquesta organització". A més, en la llei sobre els principis de la seguretat nacional d'Ucraïna s'incorpora un precepte segons el qual entre els interessos nacionals prioritaris figura la integració d'Ucraïna en l'espai polític, econòmic i jurídic europeu per tal de ser membre de la Unió Europea i de l'OTAN.
En el document amb el qual va acompanyar les seves iniciatives, Poroshenko va argumentar que "l'agressió de Rússia a Ucraïna", "l'annexió il·legal" de Crimea i "la intervenció militar a les regions orientals" obliguen a buscar garanties més eficaces d'independència, sobirania, seguretat i integritat territorial d'Ucraïna.
Decisió per referèndum
En aquest sentit, Poroshenko va titllar de "gran error" la decisió de l'enderrocat president ucraïnès, Víktor Yanukóvich, d'introduir el 2010 a la Constitució el no alineament del seu país en blocs militars, siguin occidentals o orientals. Des de la seva victòria en les eleccions presidencials de maig passat, el líder ucraïnès ha reiterat que un eventual ingrés del país a l'Aliança Atlàntica es decidirà únicament i exclusivament a través d'un referèndum. "Aquesta llei ens obre nous mecanismes i formes per desenvolupar la nostra predictible política exterior", va dir el ministre d'Afers Exteriors d'Ucraïna, Pavlo Klimkin, en presentar als diputats el projecte d'esmenes. Segons el canceller, la renúncia a estatus de país no alineat permetrà a Ucraïna utilitzar "totes les possibilitats que es necessiten" per defensar la independència, la sobirania i la inviolabilitat de les fronteres de l'Estat.
Tallar altra vegada el gas
Rússia va amenaçar ahir de tornar a tallar els subministraments del gas a Ucraïna si Kíev no transfereix abans de finals d'any 1.650 milions de dòlars en concepte de pagament per avançat pel gener. "Segons l'acord que vam signar (a Brussel·les), si no es cobreix el deute de 1.650 milions no hi haurà subministraments al gener", va afirmar el ministre d'Energia rus, Aleksandr Novak. A principis d'aquest mes, el consorci gasístic ucraïnès Naftogaz ja va efectuar el pagament per avançat pel subministrament del gas rus al desembre, després de la qual cosa Moscou va reprendre els subministraments suspesos al juny passat.
Rússia, Ucraïna i la UE es van comprometre a Brussel·les a garantir el subministrament de gas rus i el seu trànsit per Ucraïna cap a territori comunitari fins al març del 2015, després que Moscou rebés "garanties" que Kíev pagarà una part substancial del seu deute abans de finals d'any i disposarà de fons per a les noves compres de gas.
