L'organització terrorista Boko Haram controla àmplies zones del nord de Nigèria, territori en el qual s'ha proposat instaurar un Estat islàmic i on les seves accions i els enfrontaments amb l'exèrcit nigerià han causat la mort de prop de 13.000 persones en els últims cinc anys. El 2014, la seva activitat va aconseguir un gran ressò internacional amb el segrest de 190 nenes, però Boko Haram fa molt més temps que terroritza l'Àfrica. Només l'any passat, aquesta formació va perpetrar un centenar d'atemptats, en els quals van morir 3.000 persones.
A hores d'ara, les propostes d'acords i les nombroses gestions internacionals -desencadenades, sobretot, a partir del segrest de les nenes- no han aconseguit frenar Boko Haram, que continua amb la seva acció terrorista.
Boko Haram significa "L'educació occidental és pecat", tota una declaració d'intencions. Aquest grup s'ha convertit en una de les organitzacions terroristes més actives, a jutjar pels mètodes d'actuació, pel nombre de víctimes i per la capacitat de desestabilitzar el nord del país. Boko Haram pretén aplicar la xaria (llei islàmica) al nord de Nigèria i els cristians de la regió s'han convertit en les seves víctimes preferides. Human Rights Watch ja advertia el 2012 en un informe de la gran quantitat de morts per motius ètnics i religiosos que estava causant l'organització terrorista. Aquests atacs no han fet més que augmentar progressivament.
Amnistia Internacional, en el seu informe anual del 2013, denuncia més d'un miler de morts provocats per Boko Haram al nord i centre de Nigèria. L'informe reporta atacs a comissaries de policia, casernes militars, esglésies, diaris, escoles i assassinats contra periodistes, polítics, policies, soldats, clergues, musulmans i cristians. Fa referència a l'anunci de la Fiscalia de la Cort Penal Internacional, en el qual s'afirma que existeix una base raonable per creure que aquest grup armat està cometent crims contra la humanitat des de juliol de 2009. Aquest document també critica les pràctiques de la policia i l'exèrcit nigerià per combatre l'organització terrorista. Homicidis il·legítims, desaparicions forçoses, detencions arbitràries i inseguretat jurídica.
"L'objectiu de Boko Haram, ara per ara, és la venjança contra la policia i l'exèrcit nigerià per la repressió que va patir l'organització l'any 2009 a Maiduguri", afirma el professor emèrit del departament d'antropologia de la University College London, Murray Last. "A llarg termini, l'objectiu de l'organització és convertir el nord de Nigèria en un estat islàmic on s'apliqui la xaria i la conversió dels cristians a l'islam". Segons l'antropòleg, els atacs perpetrats per Boko Haram tenen multitud d'objectius: esglésies, comissaries de policia, punts de venta de cervesa, escoles, bancs i la seu de l'ONU a la ciutat d'Abuja. "Per dur a terme aquests atacs, disposen d'armament molt sofisticat: fusells AK-47, llançagranades, metralladores i explosius, fet que comporta una gran quantitat de morts i ferits en cada atac". Segons Murray Last, l'existència de grups violents com Boko Haram al nord del país no és un fenomen nou.
Explosió per Nadal
En els darrers anys de violència al nord del país destaquen alguns atemptats per la seva magnitud. El dia de Nadal de 2011, al barri de Madala, a Abuja, una explosió davant l'església de Santa Teresa acabava amb la vida de 35 cristians quan sortien de missa. El 21 de gener de 2012 es van produir una sèrie d'atacs simultanis a la ciutat de Kano, provocant la xifra de 156 persones mortes. Els atacants van actuar coordinadament contra comissaries de policia, casernes, instal·lacions de seguretat de l'Estat de Nigèria i l'oficina de passaports, entre d'altres. Durant l'assalt a la comissaria, van alliberar presos, van posar bombes i van disparar indiscriminadament a la població.
Una altra jornada marcada pel terror va ser la del 16 de febrer de 2014, quan Boko Haram va matar més de 100 persones a Izghe. La localitat, de majoria cristiana, va quedar arrasada després de l'atac. I el 14 d'abril es produïa un atemptat a l'estació d'autobusos d'Abuja (capital de Nigèria) en què van perdre la vida 70 persones i centenars més van resultar ferides.
El periodista nigerià Fidelis Mbah va explicar a BBC World que l'organització està molt arrelada al nord-est del país, sobretot a la regió de Borno. El fundador de l'organització, Mohhamed Yusuf, va construir una escola islàmica i una mesquita a la regió. De mica en mica van anar reclutant gent per a Boko Haram. Més tard, el líder del grup terrorista va ser capturat i assassinat per l'exèrcit nigerià.
José María Ortuño és doctor en antropologia social i, des de fa molts anys, un expert en el context nigerià. Autor d'Islam i identitat a Nigèria, són abundants les seves col·laboracions en revistes d'antropologia i amb el Centre d'Estudis Africans. Comenta que cada regió té les seves pròpies tensions particulars, i que no sempre giren al voltant de diferències religioses: "També són ocasionades per altres assumptes més econòmics i polítics", afirma, tot destacant que "les diferències ètniques que hi ha compliquen encara més la situació". Segons Ortuño, l'aplicació de la xaria (l'any 2000) a dotze estats de majoria musulmana va ser conseqüència de la recuperació de la democràcia.
Segons el doctor Ortuño, la introducció de la xaria ha provocat l'enfrontament amb membres d'altres religions, especialment els cristians, en aquells estats de la república, com és el cas de Kaduna, on el percentatge de cristians volta el 50%. "Després de la instauració del codi musulmà van aparèixer grups hisba encarregats de vetllar pel compliment quotidià dels mandats islàmics". Aquest fet, comenta, "va provocar molta controvèrsia en la societat, amb mesures com prohibir desplaçar-se a les dones amb moto-taxi si no anaven acompanyades del marit".
"L'aparició de Boko Haram respon a la idea que les autoritats musulmanes i federals no estan fent el que haurien de fer per aplicar totalment el codi islàmic i això, pensen, és perquè estan contagiades per les idees i les formes de vida modernes d'Occident". Ortuño també destaca la feblesa de Nigèria per acabar amb el terrorisme al nord del país: "No té la força suficient per imposar-se a tot arreu i en tot moment a causa del territori tan immens que té el país, amb zones de molt difícil accés". Segons ell, "l'únic que pot fer són incursions puntuals de càstig, però no pot prendre el control absolut del territori". Ortuño també destaca l'armament de què disposa l'organització terrorista: "Estan armats amb fusells AK47 i disposen de tota mena d'explosius, que obtenen en els assalts a gendarmeries i a dipòsits d'armament".
L'Agència Nacional de Gestió d'Emergències (NEMA) estima que la violència va desplaçar l'any passat més de 250.000 persones als estats d'Adamawa, Yobe i Borno en només tres mesos. "Nigèria necessita l'ajuda de la comunitat internacional per poder atendre els desplaçats per la violència de Boko Haram", sostè Manzo Ezekiel. També subratlla la dificultat que tenen les agències humanitàries per culpa de la dispersió dels desplaçats i la inseguretat a la regió, en declaracions a l'agència de notícies de l'ONU IRIN. "Molts d'aquests desplaçats tenen por de quedar-se als campaments per si són atacats", afirmava Choice Okoro -representant de l'Oficina per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU a Nigèria-, la qual cosa provoca que vagin a zones urbanes.
