El Govern grec proposa intercanviar el seu deute exterior per un nou tipus de bons lligats al creixement, segons el pla exposat al diari Financial Times pel ministre grec de Finances, Yannis Varufakis. Aquest pla, segons allò exposat pel ministre grec, es basa també en un permanent superàvit pressupostari i en la lluita contra l'evasió fiscal. Varufakis dir al FT que el Govern grec no demanarà una quitança del deute del país, que puja a 315.000 milions d'euros, sinó que proposarà una fórmula per reduir-lo a través de dos tipus de nous bons.

El primer tipus seria un bo indexat al creixement econòmic nominal, que reemplaçaria els préstecs de rescat europeus; i el segon tipus seria un anomenat "bo perpetu", que substituiria els bons grecs en mans del Banc Central Europeu (BCE).

Varufakis va explicar que el Govern grec manté els seus objectius de superàvit primari pressupostari -sense comptar el pagament dels interessos del deute- en l'1 o l'1,5 per cent del Producte Interior Brut (PIB), fins i tot si això suposa que el seu govern no pugui completar les promeses de despesa realitzades durant la campanya electoral.

El portaveu del Govern grec, Gavriil Sakelaridis, va aclarir que l'Executiu d'Atenes no ha canviat d'opinió pel que fa a la necessitat d'una quitança del deute i va afirmar que hi ha moltes fórmules "tècniques" per aplicar aquesta reducció. El portaveu va explicar que la cancel·lació del deute es pot fer de moltes maneres tècniques i una d'elles és la descrita per Varufakis. "També hi ha altres maneres", va afegir, per destacar que el que li interessa al govern en aquest moment és que "el deute esdevingui sostenible, que la societat grega respiri i que es pugui enfortir el creixement real de l'economia".

En tot cas, la Borsa d'Atenes va tancar amb fortes alces de més de l'11% ajudada per les declaracions del ministre de Finances. L'índex general va tancar amb una pujada intradia sense precedents i es va disparar un 11,27% fins als 840,57 punts, mentre el volum de transaccions va ser de 219.050.000.

Fins i tot la notícia que tres dels quatre bancs més importants de Grècia havien començat a aprofitar fons d'emergència del banc central va fer poc per esmorteir les inversions i així l'índex dels títols bancaris va tancar amb una pujada del 18,48%.

El primer ministre d'Itàlia, Matteo Renzi, va assegurar que es donen les condicions perquè les institucions europees i el Govern de Grècia arribin a un acord en relació amb el deute d'aquest país.

"Estic fortament convençut que es donen les condicions per arribar a un punt d'acord entre Atenes i les institucions europees", va dir Renzi en roda de premsa posterior a la trobada privada que va mantenir a Roma amb el seu homòleg grec, Alexis Tsipras. Així mateix, va destacar "la necessitat, tant a Itàlia com a Grècia, de prosseguir amb les reformes estructurals".

Necessitat de canvi

Tsipras, per part seva, va considerar que "és necessari un canvi a Europa" i va afegir que "hem d'implantar la cohesió i el creixement, en lloc de les polítiques de la por i de la incertesa".