"Alemanya no vol ser el director gerent" de l'euro ni de la Unió Europea, va dir a Santander Joachim Bleicker, sotsdirector de la secció Europa al Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya, durant un seminari organitzat a la capital càntabra pel Real Instituto Elcano i la Europäische Akademie Berlín (Acadèmia Europea de Berlín). Però Alemanya, van dir tots els representants del Govern, del Parlament, de la legació diplomàtica i del Bundesbank (el banc central del país) assistents a la reunió, sí vol exercir el paper d'"ajudar a la reflexió" de quin és el camí correcte per a la sortida de la crisi, la fortalesa de l'eurozona, la continuïtat de l'euro i el futur d'Europa.

En aquesta formació de voluntats consensuades pels socis és necessari, van dir, el contrast de parers, les discrepàncies i el debat -"també n'hi ha a Alemanya", va explicar Helmut Heiderich, membre del Comitè Pressupostari del Parlament alemany i de la formació CDU, que presideix la cancellera, Angela Merkel- però per a les autoritats i la societat germanes no són admissibles els incompliments dels pactes i els compromisos ja assumits ni les decisions unilaterals. L'avís a Grècia va ser constant. La portaveu del Bundesbank, Annette Grüttner, va sintetitzar quin és el tarannà alemany i el que també recull dels seus socis de l'euro: "El Bundesbank no veu necessària l'expansió monetària que acaba d'aprovar el Banc Central Europeu (BCE) i mantenim una posició crítica, però acatem la decisió", va dir.

La crítica a la propera fabricació d'1,14 bilions d'euros va ser recurrent, però encara més les advertències a Grècia, el soci díscol el nou Govern de la qual no reconeix la Troica (FMI, BCE i UE) com a interlocutor i desafia el pagament del deute del país. "Grècia ha rebut dos paquets d'ajudes molt importants" dels seus socis (240.000 milions, dels quals Alemanya en va aportar el 30%) "i la devolució d'aquests recursos no està en qüestió", va sentenciar l'ambaixador ale?many a Espanya, Peter Tempel. "La contrapartida a les ajudes europees a Grècia és que el país exerceixi la seva responsabilitat i assumeixi la continuïtat dels compromisos", va afegir.

Alemanya invoca que els pactes han de complir-se: "Els acords són vinculants quan es decideixen entre tots. És fonamental perquè el projecte sigui pilotable", va afirmar Tempel. "A l'euro, la política monetària es decideix en l'àmbit europeu, mentre que les polítiques social i pressupostària es fan a cada país. Per tant, és imprescindible que es compleixin les regles comunes que decidim entre tots per coordinar les polítiques nacionals", va argumentar el diplomàtic.

Bleicker (Afers Estrangers) també va ser taxatiu: "El Govern grec ha d'actuar de forma responsable. La UE vol ser solidària amb Grècia, però la UE necessita que a l'altre costat hi hagi un soci que assumeixi la seva responsabilitat". Per a Bleicker, "no serà bo que algú pretengui romandre de forma sistemàtica al marge del consens". "Sempre hi haurà un diàleg per buscar decisions compartides", indica. Però, un cop decidides, va suggerir, no han de ser eludibles de forma unilateral.

El parlamentari Heiderich va revelar que el 1998 era evident que "Grècia no complia els quatre requisits imposats per entrar a l'euro". I que "misteriosament", i de sobte, els va complir. El parlament alemany no va ser tingut en compte llavors i aquesta és la raó, va al·legar, per la qual, després de descobrir el 2009 l'engany estadístic d'Atenes, la cambra legislativa alemanya reclama "tenir l'última paraula" en qualsevol decisió que sobre l'euro pugui pactar el Govern alemany i que afecti la política pressupostària nacional, competència indissociable, va reclamar, del parlament del país.

La percepció en molts països que a Europa mana Merkel és, per a les autoritats alemanyes, un reduccionisme inexacte. "No només és Alemanya. Altres països (Finlàndia, Àustria, Holanda ...) defensen polítiques econòmiques anàlogues per a l'eurozona", va indicar Martin Langer, agregat de l'ambaixada alemanya a Espanya. I ni tan sols a Alemanya Merkel té plens poders. No només perquè el parlament es reserva l'"última paraula" en assumptes que afectin els comptes públics i perquè la cancellera és "una moderadora entre els 16 estats federals" del país, com va apuntar Maria Luise Löper, directora general del departament per als assumptes Federals i Europeus a la Cancelleria del Senat de Berlín, sinó també -van indicar diversos representants alemanys- perquè la ciutadania alemanya veu amb extrema preocupació les decisions que afecten l'euro i que puguin estar qüestionant els seus estalvis i les seves pensions públiques i privades.

Amb tot, Alemanya vol l'euro i una Europa unida. I ho desitja per interès propi: "Som importants a Europa però en solitari som molt petits al món", va dir Bleicker. En similars termes, Heiderich va proclamar: "Tots volem seguir amb l'euro comú. El necessitem per al futur i els europeus hem d'estar junts". La visió alemanya no és la imposició, sinó concebre l'euro "com una tasca en comú", va afirmar l'ambaixador Tempel. I Bernd Odörfer, portaveu del Tribunal Constitucional alemany, va corroborar: "Volem una Europa unida".

Des d'aquesta remarcada vocació europeista, l'apel·lació alemanya que Grècia acati les majories i els compromisos assumits pels seus governs precedents va ser reiterada. Heiderich tampoc va donar marge al nou primer ministre grec, Alexis Tsipras, líder de Syriza: "Hem portat un gran volum de diners a Grècia i els deutes ja se li van reduir a la meitat. També hem perdonat interessos. No té sentit una quitança quan hem donat molts anys perquè tornin els diners. Però cada Govern pot decidir si segueix o no", va dir.

Alemanya està convençuda no només de la necessitat de complir els compromisos assumits. També ho està que la recepta aplicada a Grècia fins ara és la correcta i la millor per als grecs: "És molt important que Grècia continuï el seu camí de reformes. La seva economia ja creix i comença a tenir superàvit en la seva balança", va indicar l'ambaixador alemany a Espanya. "Grècia ha de decidir ser competitiva", va afegir el parlamentari Heiderich.

"Tenim una moneda comuna que ens protegeix, però és condició que reduïm el deute perquè, en cas contrari, bona part dels nostres impostos els haurem de destinar a pagar interessos i no a altres fins", va assenyalar Tempel. Encara més, Europa, a causa de l'envelliment de la seva població, "haurà de fer més esforços per garantir la Seguretat Social". I a més necessita guanyar competitivitat respecte a la resta del món "perquè puguem mantenir i fins i tot millorar el nivell de vida dels nostres pobles", va explicar Heiderich.

Bleicker també va al·legar "els reptes de la globalització": "El món no espera que Europa prengui decisions, que de vegades fem de forma lenta. Hem de fer ajustos fiscals. Els deutes han de ser sostenibles". L'ajust del deute, va aclarir, "és bo per crear oportunitats i que no hi hagi una generació perduda. És condició prèvia per al creixement".

Espanya, va dir Bleicker, "és un exemple" que la teràpia que defensen Alemanya i els seus aliats "dóna resultat". Al·ludia així als sis trimestres consecutius de creixement del PIB espa?nyol. Però per a Alemanya les tasques pendents per a Espanya encara són importants. El pes de la indústria en el PIB espanyol és del 15%, va dir Tempel. "És interessant però no és suficient, només amb innovació de nous productes podrem fer un salt qualitatiu", va diagnosticar.

Hi ha altres assignatures pendents: el deute públic a Alemanya, va assenyalar, és el 75% del PIB del país i a Espanya, de gairebé el 100%, i el dèficit fiscal espanyol (al voltant del 5,5% el 2014) segueix sent superior a l'augment del PIB (1,4%).

El rebuig alemany a la pròxima "fabricació" d'euros pel BCE va ser persistent: "L'expansió monetària és política fiscal. És un bo sense interès", va sentenciar Benjamin Weigert, secretari general del Consell Assessor de Savis Economistes, un grup d'especialistes que són independents del Govern. "L'expansió monetària és temps comprat i no evitarà que haguem de crear estructures sòlides de manera estable", va afegir Tempel. I el Bundesbank no veu ni la necessitat ni l'oportunitat ni l'encert de la imminent expansió quantitativa del BCE. El Bundesbank, va dir la seva portaveu, Annette Grüttner, no veu risc d'espiral deflacionista ("és molt poc probable"), l'actual desinflació la jutja passatgera, l'"eficàcia de l'expansió monetària" és, en la seva opinió, "qüestionable", percep el risc que generi "bombolles" d'actius i que faciliti als països "postergar les reformes", i no aprecia tampoc la justificació de "falta de liquiditat" perquè la "situació actual" és, afirma, "la contrària".