El president rus, Vladímir Putin, i els líders d'Alemanya, Angela Merkel, i França, François Hollande, van marcar ahir un full de ruta per a la consecució de la pau a l'est d'Ucraïna. Després de mantenir consultes telefòniques a quatre bandes amb el president ucraïnès, Petró Poroixenko, es va acordar convocar una cimera per dimecres a Minsk, seu de les anteriors rondes de negociació entre Kíev i els separatistes prorussos. Segons va explicar la Cancelleria alemanya, els quatre països han treballat sobre un "ampli paquet de mesures" per aconseguir una "solució global" al conflicte, és a dir, que no es limitaran a un cessament temporal de les hostilitats.

Això sí, quan Putin es va reunir amb el líder bielorús, Aleksandr Lukaixenko, va matisar que la cimera només tindrà lloc si s'ha aconseguit "consensuar una sèrie de punts" que les parts han estat discutint "activament", en al·lusió a la iniciativa de pau francoalemanya. "Esperem que es pren?guin importants decisions", va dir Serguei Lavrov, ministre d'Exteriors rus.

Els preparatius de la cimera arrencaran demà a nivell d'experts a Berlín després que aquest cap de setmana a Munic ja s'hagin celebrat diverses trobades informals sobre Ucraïna en el marc de la Conferència de Seguretat. En un intent d'arribar al punt culminant de la negociació amb tot lligat i ben lligat, demà tindrà lloc una nova ?reu?nió del Grup de Contacte, format de negociacions entre Kíev i els separatistes prorrussos amb la mediació de Rússia i de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).

A més de Kíev, els representants de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk ja han confirmat la seva presència, tot i que l'anterior ronda va ser un diàleg de sords perquè els separatistes no reconeixen l'expresident ucraïnès, Leonid Kutxma, com a negociador plenipotenciari.

Segons han informat fonts diplomàtiques russes, en aquesta reunió s'abordaran assumptes com l'alto al foc i un mecanisme per supervisar el compliment dels acords de pau de Minsk establerts al setembre de 2014. De fet, fins i tot s'hi podria abordar l'estatus dels dos territoris separatistes, encara que Kíev advoca només per concedir-los una autonomia limitada després de celebrar eleccions locals mentre els rebels no renuncien de moment a les seves aspiracions d'independència.

Segons els experts, l'actual iniciativa europea té dos aspectes especialment positius: la implicació de Rússia com a part del problema i de l'arranjament del conflicte, i la marginació dels Estats Units, que amenaça amb subministrar armament defensiu a Kíev si continua l'actual escalada del conflicte.

Atacs a l'est del país

Dotze soldats ucraïnesos han mort en el transcurs d'aquest darrer cap de setmana en combats amb les milícies prorusses a l'est del país, tal i com va informar ahir el comandament militar d'Ucraïna. A més, 24 soldats més van resultar ferits després que les forces separatistes ataquessin en més d'un centenar d'ocasions les posicions governamentals, tant a la regió de Donetsk com a Lugansk.

Poroixenko va estimar dissabte passat des de la Conferència de ?Seguretat de Munic que gairebé 1.500 soldats de les files ucraïneses han perdut la vida des de l'abril passat. Kíev també va informar ahir que durant els combats contra les ?milícies insurgents un total de 70 rebels havien mort, mentre que 14 tancs, llançadores de míssils i ?peces d'artilleria van ser destruïts.