Els exconsellers de Caja Madrid que han declarat avui com imputats a l'Audiència Nacional han discrepat sobre l'objecte amb el qual se'ls va lliurar una targeta opaca de l'entitat, si bé han coincidit a afirmar que la seva "naturalesa" i "ús" va canviar amb l'arribada de Miguel Blesa al capdavant de l'entitat.

Avui estan compareixent davant el jutge Fernando Andreu una desena d'imputats, pels quals la Fiscalia Anticorrupció està reclamant en la major part dels casos fiances civils equivalents al que cadascun va gastar amb la seva visa opaca, han informat fonts jurídiques presents a la sala de vistes.

En concret, el representant del Ministeri Públic ha exigit fiances civils per a José Antonio Moral Santín, que va carregar 456.552 euros; l'exalcalde socialista José María Arteta (137.617); Pedro Bedia (78.200); l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, que va desemborsar 93.984 euros i que s'ha negat a declarar; el socialista Ramón Espinar (173.999); i Ignacio de Navasqües (191.981).

Per contra, no ha demanat quantitat alguna per a Juan José Azcona (99.300); Gonzalo Martín Pascual, Guillermo R. Marcos Guerrero (130.947) i Rodolfo Benito (140.600), han informat a Efe fonts jurídiques.

No obstant això, pels dos últims, que han impugnat les despeses que els va atribuir Bankia en el seu informe i han al·legat que eren de representació, ha reservat la possibilitat de fer-ho més endavant.

La majoria ha coincidit a subratllar que "va haver-hi un canvi de naturalesa, d'ús", amb l'arribada de Blesa a la presidència de Caja Madrid.

Prèviament, el que va ser secretari del Consell Ángel Montero els facilitava una targeta per a despeses derivades del seu càrrec, com a viatges, llibres, hotels i restaurants, segons ha explicat Espinar, i se'ls demanava prudència en el seu ús.

Límit anual i un altre mensual

A partir de 1996, quan Blesa assumeix la presidència, va ser el successor de Montero, Enrique de la Torre, el que lliurava aquestes targetes per a despeses personals amb un límit anual i un altre mensual que fixava el propi president d'acord amb la dedicació de cadascun, tal com ha explicat Moral Santín.

En tot cas, els deu han afirmat que no havien de declarar les seves targetes a Hisenda perquè Caja Madrid, titular de les mateixes, ho havia de fer per ells.

Diversos dels imputats, com Arteta, han afegit a més que va ser "costum" que se'ls permetés usar-la fins i tot tres mesos després del seu cessament, extrem del que li va informar el també imputat José Manuel Fernández Norniella.

No obstant això, han diferit sobre la finalitat amb que se'ls va lliurar.

Així, Azcona i Benito han dit que va ser per a despeses de representació en un concepte ampli, doncs incloïen "roba i obsequis".

Per la seva banda, Moral Santín, que va ser vicepresident de la caixa nomenat a proposta d'IU, ha assenyalat a més que va rebre una d'aquestes targetes de "lliure disposició" per la seva "gran activitat i dedicació" com a part d'un paquet retributiu del que formaven part també les dietes i serveis de salut.

També han mostrat discrepàncies sobre si els estava permès retirar diners en efectiu, de manera que mentre Moral Santín, que va treure del caixer més de 300.000 euros de les seves despeses totals, ha mantingut que sí, uns altres com Martín Pascual han assegurat que se'ls va advertir expressament que no i que, de fet, mancaven de número PIN.