Rússia va començar a subministrar gas als separatistes de l'est d'Ucraïna per "motius humanitaris" després d'aconseguir un acord amb les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, que van acusar Kíev de tallar el flux de gas. El primer ministre rus, Dmitri Medvédev, va donar la corresponent ordre al consorci gasístic Gazprom, que bombejarà 12 milions de metres cúbics diaris. "Per decisió de les autoritats ucraïneses un seguit de ciutats no estan rebent gas. La gent no pot congelar", va dir Medvédev, la portaveu del qual va assegurar tot seguit que el subministrament tindrà un caràcter comercial.

Les autoritats separatistes de Lugansk havien aixecat la veu d'alarma en advertir que si no rebien en qüestió d'hores nous subministraments de gas el territori sota el seu control entraria en una "nova edat de gel".

Mentrestant, la companyia estatal ucraïnesa Naftogaz va explicar que el motiu de la suspensió del bombament van ser els danys patits per un gasoducte durant els combats entre les forces governamentals i les milícies prorusses. A darrera hora del dia l'empresa va informar que havia reiniciat el subministrament.

Ucraïna va demanar de nou el desplegament de forces de pacificació a l'Est del país i a la frontera amb Rússia, després de patir a Debáltsevo la derrota més forta en deu mesos de guerra amb els separatistes prorussos. Després de rebutjar durant mesos el desplegament d'un contingent internacional amb l'argument que això congelaria el conflicte, el president ucraïnès, Petró Poroshenko, proposa ara una missió de pau "en virtut d'un mandat del Consell de Seguretat de l'ONU".

"La variant més òptima" seria una missió policial de la Unió Europea (UE), que seria situada tant a les regions de Donetsk i Lugansk, com a la frontera russo-ucraïnesa, va assenyalar el líder ucraïnès.