Descobreixen a Etiòpia una nova espècie d'homínid

Gibert ha destacat la importància de la troballa, que publica avui la revista "Nature", i ha augurat que reobrirà el debat sobre l'evolució humana perquè "sempre que es troba un fòssil important, hi ha un gran debat científic, i aquesta nova troballa generarà noves discussions sobre els orígens humans".

La datació i identificació del fòssil, trobat en la campanya del 2011, és l'evidència definitiva que l'Australopithecus afarensis va compartir espai i temps amb altres espècies d'homínids en el Pliocè mitjà a l'Àfrica.

'Australopithecus deyiremeda' és el nom de la nova espècie d'homínid fòssil descobert a l'àrea de Woranso-Mille (Etiòpia) per un equip científic internacional que dirigeix el professor Yohannes Haile-Selassie (Universitat de la Reserva Case Western, EUA) i en què ha participat el geòleg Lluís Gibert, investigador del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB.

L'equip científic ha trobat diversos restes fòssils (mandíbules inferiors, superiors i una col·lecció de dents) en els jaciments de Burtele i Waytaleyta, a Woranso-Mille, a la regió central d'Afar, a uns 50 quilòmetres al nord de Hadar i 520 quilòmetres al nord-est de la capital d'Etiòpia, Adís Abeba.

Aquestes evidències fòssils, datades entre fa 3,3 i 3,5 milions d'anys, han estat assignades pels experts a una nova espècie, l'Australopithecus deyiremeda.

Segons ha explicat Gibert, el fòssil es va descobrir durant una batuda realitzada al març del 2011 sobre terrenys que havien estat rentats per la pluja i el vent durant l'hivern que van fer aflorar nous fòssils a la zona de Woranso-Mille.

"Només recollim els fòssils que són significatius, especialment primats i carnívors i tots han de situar-se en el context estratigràfic per a així poder-los assignar una edat. En aquests últims anys s'ha treballat en l'estudi dels fòssils, a refinar l'edat de la capa fossilífera de la que prové i entendre l'ambient sedimentari", ha dit el geòleg.

"Potser el més rellevant d'aquesta troballa és constatar per primera vegada que dues espècies d'Australopithecus van conviure en el temps i en l'espai en el pliocè mitjà, fa 3.5 milions d'anys", ha subratllat Gibert.

Fins ara sol existia una espècie definida en aquell moment, que era l'Australopithecus afarensis i per tant "tots els hominins posteriors se suposava que van evolucionar d'aquesta espècie".

Altres propostes d'homínids contemporanis a A. afarensis van arribar des de Kènia (Kenyantropus platyops) o del Txad (Australopithecus bahrelghazali) però, segons Gibert, "van ser rebudes amb cert escepticisme per part de la comunitat de paleoantropòlegs, potser perquè no existia una evidència sobre el terreny de la coexistència d'aquestes espècies amb A.afarensis".

"Però a Etiòpia sí que hi ha evidències d'aquesta convivència, per tant ara és important revisar amb una ment oberta el nombre d'espècies d'hominíd a l'Àfrica durant el Pliocè mitjà, un nombre que crec podria oscil·lar entre dos i quatre", ha dit l'expert.

A partir d'aquesta troballa, Gibert ha dit que "ara que tenim un escenari diferent en Pliocè mitjà africà amb més d'una espècie de hominí, és important saber quina d'elles va evolucionar per donar lloc al gènere homo", per la qual cosa "és necessari recuperar més fòssils i més complets en el Pliocè mitjà d'Àfrica".

"La pregunta és si la presència de diverses espècies d'hominins en el Pliocè mitjà obeeix també a un canvi en el clima durant aquesta època que va afavorir canvis a l'entorn i formació de noves espècies adaptades a les noves condicions ambientals. El registre sedimentari ens pot ajudar a respondre aquesta pregunta i en això estem treballant", ha conclòs el geòleg.

Segons els experts, l'espècie A. deyiremeda és clarament diferent de la A. afarensis en característiques de morfologia facial, dental i mandibular.

El gruixut de l'esmalt dental, a més, apuntaria a un patró de dieta més ric i variat que en el cas de A. afarensis, i probablement més similar al del gènere Homo.