Vint anys després de la guerra que la va esquinçar i va causar ?gai?rebé cent mil morts, Bòsnia i Hercegovina comença avui el camí cap a una futura integració a la Unió Europea amb l'entrada en vigor de l'Acord d'Estabilització i Associació i la promesa de fer les reformes econòmiques i socials necessàries.

"L'acord d'associació és una motivació addicional per emprendre les mesures necessàries", va assenyalar el ministre de Relacions Econòmiques i Comerç Exterior i vicepresident del Govern de la Federació, Mirko Sarovic, a un grup de periodistes, als quals va assegurar que la prioritat del seu ?exe?cutiu és "el desenvolupament i la reforma econòmica" i aconse?guir ser declarat país candidat a la UE l'any 2017.

Això passa per incorporar els estàndards europeus en diverses àrees per augmentar la competitivitat del país i treballar per facilitar les exportacions i atraure inversió. "Més inversions significa més llocs de treball a Bòsnia i Hercegovina, on la desocupació és un dels grans problemes que tenim", va indicar Sarovic.

També, va dir, cal establir un mecanisme de coordinació entre els dos ens que formen l'Estat: el comú, la Federació de bosnians musulmans i croats (majoritaris), i el dels serbobosnians (República Srpska, el 31%), per canalitzar el diàleg amb la Unió.

Aquest mecanisme és una de les reclamacions de Brussel·les respecte a l'estructura estatal de Bòsnia i Hercegovina (3,8 milions d'habitants) establerta pels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra al desembre de 1995, que divideix el país en dues entitats i una presidència tripartida formada per un bosnià musulmà, un serbi i un croat, que roten.