El president del Govern, Mariano Rajoy, va advertir al líder del PSOE, Pedro Sánchez, que l'"exclusió" del PP és "molt dolenta per a Espanya", com també ho és "donar-li el poder" a formacions que "no han tingut el suport dels ciutadans" i que en molts casos són d'"extrema esquerra". En roda de premsa al costat del primer ministre del Marroc, Abdelilah Benkiran, després de la cimera bilateral celebrada, Rajoy va confessar estar "molt preocupat" pel fet que el PSOE, que hauria d'estar en "la centralitat política", hagi promès "pactar amb tots excepte amb el PP i Bildu", una afirmació que revela "ganes d'exclusió" i és "profundament antidemocràtica", va afegir.
A més, va criticar la "incongruència" dels socialistes, que es neguen a pactar amb el PP a qualsevol punt d'Espanya però que després demanen als populars el seu suport per a la investidura de Su?sana Díaz a Andalusia. Després de destacar que no té previst reunir-se amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, el cap de l'Executiu va advertir de la "lectura" que es farà tant dins com fora del país dels pactes postelectorals i que afecta "molt" els interessos generals d'Espanya.
En aquest sentit, va assenyalar que "sectarisme i exclusió haurien de ser coses de les quals s'oblidessin els dirigents polítics responsables". "El que està en joc és que segueixi el creixement en els propers anys o tornar enrere. Per això no m'agraden gens els pactes municipals que estic veient", va assenyalar el president del Govern, que va afegir que els governs tripartits i els "pentapartits" acaben "per no funcionar" i són "molt dolents per als interessos generals".
Va recordar que és "àmpliament coneguda" la seva posició per pactar amb altres partits, i el primer és, va destacar, "que s'ha de respectar com a regla general la llista més votada", perquè és la que ha rebut més suport dels ciutadans i suposa, per tant, "el més democràtic".
En segon lloc, també "fonamental", Rajoy va defensar que es busquin "governs estables" perquè els governs en minoria no són bons i estan en permanent discussió, i que els pactes tinguin "objectius clars" i contribueixin a la recuperació de l'economia i la creació d'ocupació.
El president del Govern va insistir a considerar que és "profundament antidemocràtic" que es constitueixin coalicions de quatre o cinc forces, també "d'extrema esquerra", que diuen "coses que no tenen cabuda en el gran projecte europeu" i que el PSOE hagi decidit sumar-se a elles.
Rajoy va recordar que Espanya està encapçalant el creixement europeu, i per això va insistir que apostar per polítiques que "només generen incertesa i inestabilitat" seria un "terrible error", que per culpa de la "frivolitat d'alguns" es podria pagar "molt car".
En un altre ordre de coses, el candidat d'IU a la Presidència del Govern, Alberto Garzón, va assegurar que es "deixarà la pell" per acordar llistes d'"unitat popular" per a les generals en què IU podria concórrer sense les seves pròpies sigles i ell no ser el cap de llista, encara que això sí, sense ser el "paraigua" de Podem.
IU no desapareixerà
Garzón va negar que aquesta possible candidatura d'"unitat popular" comporti la desaparició d'IU com a organització política, encara que va reconèixer que l'èxit aconseguit per candidatures com Ahora Madrid o Barcelona en Comú han demostrat que les sigles "no importen a la gent".
"No ens preocupa la forma en què ens presentarem", va afirmar el candidat d'IU, que va insistir que s'anirà veient quin model de candidatura d'"unitat popular" és possible en l'objectiu comú "de desallotjar la dreta" del Govern i "recuperar la Moncloa per a la gent". Per intentar tancar aquestes llistes de confluència de l'esquerra, Garzón va avançar que vol reunir-se amb el líder de Podem, Pablo Iglesias.
