Que un Pablo Iglesias torni a encapçalar l'esquerra 136 anys després. Aquesta és l'operació. Amb un nom de semblants ressonàncies, quina altra cosa podia ser algú que es diu de cognom Iglesias i el bategen com a Pablo? El madrileny Pablo Iglesias Turrión vol desallotjar els ocupants de la casa que va construir Pablo Iglesias Posse, nascut al Ferrol. No hi ha plataforma antidesnonaments que l'aturi.

Amb gestos molt pensats, amb calculada ambigüitat, amb el seu discurs banal i populista però arterament construït i travat, amb els seus cops de dreta cap a la corrupció i els seus cops d'esquerra cap al rescat ciutadà, amb la seva fredor per ajornar l'arribada al poder i retardar el desgast, aquest nou príncep de la política deixa en aprenent a Maquiavel.

Podem conforma ara mateix, perquè així ho persegueixen els seus promotors, una confusa amalgama que aglutina en massa el cabreig. En aquest corral hi caben tots per tal de romandre enfadats. Molts electors, fins i tot moderats, van votar a la formació sense saber el que representa.

Ho va dir aquesta setmana José Bono: "Es pot sopar amb Podem, però políticament cal cruspir-se'ls. El que ja sabem és que Podem vol ser el PSOE". A Bono poden discutir-se-li moltes coses, però mai el seu instint polític. Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, intenta camuflar amb Podem el seu fracàs electoral, els pitjors resultats de la història. La seva actitud sorprèn els barons, la sultana andalusa Susana Díaz i el jacobí asturià Javier Fernández, gairebé els únics socialistes que vencen a les urnes. Un d'ells va confessar en privat: "El guanyador d'aquestes eleccions serà Pablo Iglesias".

L'aritmètica dels vots, endimoniada, va deixar el 24-M el plat que condimenten els podemistes en el punt just de cocció. Una victòria pírrica del PP, una majoria de les esquerres plurals i l'obligació per al PSOE de retratar-se, l'escenari somiat pel politòleg Iglesias. No mourà un dit per ajudar a Sánchez. És casta. En canvi Sánchez va mossegar l'esquer i va entrar només a la boca del llop a confraternitzar amb els companys de viatge que el van a posar contra la paret.

Iglesias va revelar d'aquest sopar secret en què va començar el "sorpasso" l'únic que li interessava. Que el líder socialista va prometre gratuïtament tancar el pas als populars. Personatge maniobrer i llest, perdona la vida amb condescendència al seu rival: "Pedro Sánchez és un tipus maco".

Menú frugal. Pablo Iglesias va demanar truita. Comprensible precaució per evitar l'empatx. Té per davant digerir més que una boa. A IU acaba de devorar-la, en decidir la coalició diluir-se en candidatures amb Podem. Per deglutir al PSOE, amb la inestimable col·laboració de Sánchez, li queda una mossegada.