El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat per unanimitat considerar inconstitucional la consulta alternativa del passat 9N a Catalunya, l'anomenat "procés de participació ciutadana", per considerar que vulnera competències exclusives de l'Estat.

La decisió del tribunal de garanties considera que els actes de la Generalitat catalana destinats a preparar "el procés de participació ciutadana" del 9N "afecten l'ordre constituït i el fonament de l'ordre constitucional".

El Tribunal Constitucional (TC) ja va anul·lar el mes de febrer passat, per ser contrària a la Constitució, la convocatòria d'una consulta sobiranista convocada per a 9 de novembre. Aquella convocatòria era un referèndum dels reservats per la Constitució per a l'Estat.

Davant la suspensió temporal del referèndum la Generalitat va posar en marxa aquest procés participatiu alternatiu, que ara també ha estat considerat inconstitucional.

L'executiu de Mariano Rajoy va recórrer contra aquesta segona consulta alternativa assenyalant que també era un referèndum encobert i que els seus preparatius suposaven un frau de llei.

El TC diu que aquesta segona convocatòria també és "inconstitucional en la seva totalitat" "per no correspondre a la comunitat autònoma la convocatòria de consultes que versen sobre qüestions que afecten l'ordre constituït i al fonament de l'ordre constitucional".

El Ple adverteix que, a diferència del recurs contra el decret dictat per la Generalitat de Catalunya per convocar la consulta, en aquest cas "no existeix un acte formal de convocatòria" sinó una sèrie d'actuacions "materials" vinculades amb la celebració del 9N.

Per tant, la inconstitucionalitat es refereix a "aquest conjunt d'actuacions enteses com un tot, com un acte imputable al Govern de la Generalitat de Catalunya".

La sentència analitza les dues preguntes sotmeses a consulta i afirma que "no hi ha dubte" que totes dues (Vol que Catalunya es converteixi en un Estat? Vol que aquest Estat sigui independent?) plantegen "una qüestió que afecta l'ordre constituït i també l fonament mateix de l'ordre constitucional".

Una consulta sobre "qüestions fonamentals", com la que pretenia la Generalitat, només seria possible a través de la reforma de la Constitució en els termes en què ella mateixa preveu, diu el TC.