La històrica església metodista Mare Emanuel de Charleston, a Carolina del Sud, va reobrir ahir les portes i va celebrar el seu primer servei quatre dies després que un jove blanc de 21 anys matés a trets nou feligresos negres en una de les pitjors tragèdies en un centre religiós d'Estats Units. "Les portes de l'església estan obertes. No hi ha malvat, ni dimoni, ni infern a la Terra que pugui tancar les portes de l'església de Déu", va proclamar el reverend Norvel Goff davant centenars de feligresos. Precisament, una de les víctimes del succés va ser el pastor de l'església, el reverend i legislador demòcrata del Senat estatal Clementa Pinckney, el seient del qual estava ahir cobert amb una tela negra.

A les deu del matí les campanes de les esglésies de Charleston, anomenada "Ciutat Santa" per la seva concentració de centres religiosos, van sonar en record de les nou víctimes del tràgic succés i en solidaritat amb la comunitat de Mare Emanuel. L'afluència de feligresos a la històrica església va superar l'aforament màxim de 1.200 persones i les pregàries i càntics es van estendre als voltants del centre religiós, escenari en els últims dies de mostres de suport a les famílies dels morts.

La celebració va estar protegida per una forta presència policial, dins i fora de l'església, recinte al qual es va prohibir l'entrada amb motxilles i on també hi va haver un control de les bosses de tots els assistents.

Al servei hi van assistir el governador de Carolina del Sud, el republicà Nikki Haley, l'aspirant republicà a la presidència Rick Santorum, el senador conservador de l'estat Tim Scott, i la congressista demòcrata per Califòrnia, Maxine Waters. "Molts dels nostres cors estan trencats. Molts de nosaltres seguim vessant llàgrimes, però jo sé d'un home que pot respondre totes les nostres preguntes. Vostès i jo hem de dur les nostres càrregues al senyor i deixar-les allí", va dir el reverend Goff. "Seguim creient que les nostres oracions poden canviar les coses. Puc tenir un testimoni? (Els feligresos van respondre "sí"). Però les oracions no només canvien les coses, ens canvien a nosaltres", va afegir.

Aquestes paraules del reverend van formar part d'un servei carregat d'emoció en una comunitat que encara brega amb la pèrdua dels seus membres el passat dimecres en una massacre originada pel jove Dylann Roof, de 21 anys, que va ?obrir foc contra un grup de feligresos amb els quals acabava de participar en una sessió d'estudi de la bíblia amb la intenció confessa d'emprendre "una guerra racial".

Després de la matança, el president dels Estats Units, Barack Obama, va demanar al país "un sentit d'urgència" per "canviar d'actitud" respecte a la tinença d'armes. La de dijous, després del succés, va ser almenys la quinzena vegada que Obama ha hagut de comparèixer després d'un tiroteig massiu durant la seva presidència, "massa vegades", com ell mateix va dir.

Armes i racisme, en campanya

El tiroteig ha forçat els aspirants a la Casa Blanca a posicionar-se sobre dos temes que divideixen la població als Estats Units: el racisme i el control d'armes. Així, en aquestes quatre jornades Obama ha parlat més d'armes que de racisme, mentre que l'aspirant demòcrata a la Casa Blanca, Hillary Clinton, s'ha pronunciat sense embuts sobre els dos temes controvertits i els seus competidors republicans han preferit esquivar debats espinosos. "No té sentit que no puguem posar-nos d'acord per mantenir les armes fora de l'abast dels maltractadors, dels malalts mentals o fins i tot de persones que estan en una llista per sospites de terrorisme", va dir dissabte Clinton.