grècia, espanya i la psiquiatria

24.06.2015 | 06:51
grècia, espanya i la psiquiatria

El passat dia onze vaig dedicar aquesta col·laboració a Grècia amb un article per títol «Grècia i Catalunya, Syriza i Podem». Pel que fa als criteris objectius i als de la millor premsa internacional era banal. Pel que fa aquí, resultava dissonant. Llavors, aquí encara es volia presentar Grècia com un tema lleu, del qual els grecs només n'eren víctimes.
Personalment, mai no m'ho he cregut. No és lleu i els grecs haurien d'haver reaccionat fa anys davant una classe dirigent, d'esquerra i de dreta, que podien i haurien d'haver foragitat.
El 2011, per un referèndum popular convocat pel demagog socialista Georgios Papandreu van decidir rebutjar un pla d'austeritat que els hi proposava Europa. És més divertit el Carnaval que la Quaresma. Des d'aleshores, Herodes ha anat substituint Pilat i recíprocament.
Qui en tingui ganes pot establir comparacions entre el que succeí aquí quan Àngela Merkel va venir a estirar, amb èxit, les orelleres a Zapatero i el que passa allí.
El resultat és que la macroeconomia espanyola ha millorat, mentre estem esperant que això esquitxi més la microeconomia. Crec que aquest rebot ja ha començat -sempre passa-, però caldria que ho fes més, en particular respecte l'atur.
Estem lluny de Grècia i força millor. En realitat sempre hi havíem estat perquè a Espanya -però no pas a Catalunya- hi ha estaments entremitjos (associacions i entitats que s'escapen de la grapa política) capaços de fer funcionar les senyals d'alarma. A Catalunya n'hi va haver molts. Jo mateix vaig dur a terme, durant la Transició, una llarga sèrie de programes a TVE mostrant-ne molts, dedicats a finalitats cíviques diverses. Ara estan cruspits o arraconats pel verticalisme polític i partidista de la Generalitat.
A Grècia aquest món, més crucial del que sembla, sempre ha estat dominat per l'Església Ortodoxa, molt més constantiniana -en estar més lligada al poder polític de torn- que no pas l'Església Catòlica. Això és un immens mal que els luterans no poden entendre. Max Weber exposà l'esgarrifosa diferència política i econòmica que en sorgeix. Si li expliquessin al genial Weber la recent batussa política entre dos inefables monges casolanes, correria a vendre les accions que pogués tenir a la Borsa d'aquí.
En honor a la veritat, també hem de dir que fins i tot sota Zapatero aquí no estàvem tan malament com la Grècia de llavors. A Grècia sempre han estat pitjor, però nosaltres encara podríem anar per aquell terrible camí. Avui Grècia gairebé no produeix res. Està esperant que li caigui algun manà bíblic perquè creu tenir-hi dret. Per només oferir un detall, fa mesos que hi ha milers de funcionaris que no van mai a treballar però cobren. També n'hi ha a l'Argentina, on reben un nom culinàriament italià de «gnocchi».
Estem en un món sortosament globalitzat on els drames es veuen gairebé en directe. A la vegada, les fronteres no poden deturar les persones, les idees, les mercaderies, els capitals, la informació, ni gaire res. Això no ens ha de convertir en insensibles a les misèries humanes, ans al contrari. En sentir els planys, no ens podem fer els sords i en veure les nafres no podem fer-nos els cecs. Ni tampoc ens podem amagar darrere d'un tronat paternalisme. El gran periodista francès Alain Ruscio va dir que el colonialisme (que tant va descriure) era la fase aguda de la malaltia denominada paternalista.
Hem d'ajudar els grecs a que s'ajudin a si mateixos. Crec honestament que l'únic camí per assolir-ho és el que mostra la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional. No n'hi ha cap més, com a Espanya només hi havia el que es va decidir seguir. Certament, cal ajut humanitari per als més desvalguts, el màxim millor. Però quan es comença la casa, un cop més, per una teulada de demagògia (i a Grècia se n'estigueren construint durant decennis), aquesta torna a caure a sobre. Els molts periodistes de Catalunya que han optat per la demagògia, haurien de fer un pensament. De moment, sembla impossible que algú pugui aspirar a seguir la via grega vers un desastre monumental. Quant a aspirar a deixar la Unió Europea per anar a raure sota la tutela de Putin, no n'escric res. De Psiquiatria no hi entenc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Espanya Internacional

Qui és Carmen Lamela, la jutge que ha empresonat els Jordis?

Qui és Carmen Lamela, la jutge que ha empresonat els Jordis?

La magistrada que ha enviat a la presó Sànchez i Cuixart també porta el cas de Sandro Rosell i el...

Mor un pilot de l´exèrcit a l´estavellar-se un F18 a la base aèria de Torrejón

Mor un pilot de l´exèrcit a l´estavellar-se un F18 a la base aèria de Torrejón

És el segon accident aeri d'un pilot de l'exèrcit en una setmana

Els sis grans de la UE demanen un major control dels imams

Els sis grans de la UE demanen un major control dels imams

Els ministres d'Interior d'aquests països aposten per posar més atenció a Internet en la lluita...

La ultradreta es converteix en el soci clau per governar a Àustria

Les desavinences entre els conservadors i els socialdemòcrates dificulten la reedició...

La tempesta «Ofelia» causa almenys tres morts a Irlanda

La tempesta «Ofelia» causa almenys tres morts a Irlanda

L'arribada de la tempesta Ofelia a la República d'Irlanda va paralitzar els serveis...

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


Enllaços recomanats: Premis cinema