L'oposició porta al Constitucional la reforma de la llei del Codi Penal

Tots els grups, menys el PP, avalen el recurs contra l'anomenada presó permanent revisable, que entra en vigor avui

01.07.2015 | 07:18

Tots els grups de l'oposició al Congrés dels Diputats van recórrer ahir davant el Tribunal Constitucional (TC) la llei que reforma el Codi Penal en estimar que la presó permanent revisable que regula és una «cadena perpètua encoberta» que esperen derogar en la pròxima legislatura. El recurs contra aquesta norma, que entrarà avui en vigor, va ser signat a la cambra baixa pels diputats Miguel Ángel Heredia (PSOE), Carles Campuzano (CDC), Antoni Picó (UDC), José Luis Centella (Esquerra Plural), Pedro Quevedo (Nova Canàries), Aitor Esteban (PNB), Olaya Fernández (BNG), Joan Balldoví (Compromís) i Rafael Calduch (UPyD). Els recurrents al·leguen que la presó permanent revisable vulnera quatre articles de la Constitució, en concret el 15.1, que prohibeix penes inhumanes; el 17, que regula el principi de proporcionalitat; el 25.1, ja que no és una pena determinada sinó que es perllonga en el temps fins i tot fins a la mort del reu, i el 25.2, en restringir la possibilitat de reinserció.
Després de la signatura del recurs el diputat del grup socialista, el que ha elaborat el recurs, Miguel Ángel Heredia, va dir que s'impugnaven dotze articles del Codi Penal que regulaven aquesta nova pena. «La cadena perpètua que vol el PP no s'aplicarà mai al nostre país. El PP es creu perpetu però no ho és i en tant que Rajoy surti del Govern hi haurà una nova majoria que derogarà la imposició que planta cara a tots els grups», va afegir. Va explicar que la nova pena contradiu els referits articles de la Constitució, el primer el 15.1 que estableix la prohibició de penes inhumanes i va posar com a exemple que «tampoc la pena de mort seria constitucional si se la sotmetés a la condició de ser revisada en un determinat termini».
Va afegir que la presó permanent revisable vulnera els principis de proporcionalitat i de culpabilitat i el dret a la llibertat que regula l'article 17 de la Constitució, ja que a diferència d'altres el tribunal no pot graduar aquesta pena en funció de la gravetat del delicte comès ni permet que no s'imposi atenent les circumstàncies personals de l'autor. En tercer lloc va dir que era contrària al principi de legalitat penal de l'article 25.1 de la carta magna «perquè no és una pena determinada i es podria prolongar fins a la seva mort». Finalment va indicar que era contrària al mandat de l'article 25.2 de la Constitució ja que pràcticament restringeix la possibilitat de reinserció, que no és possible en produir la primera revisió al cap de vint anys.

Més reaccions
El representant de CDC, Carles Campuzano, va qualificar la reforma de «populisme penal» mentre que el d'UDC, Antoni Picó, va considerar que endureix penes i introdueix matrius ideològiques com la presó permanent revisable. Per part d'Esquerra Plural, José Luis Centella, va denunciar el «nou cop constitucional del PP, que acaba la legislatura amb lleis autoritàries intentant deixar lligat una cosa que el poble espanyol desencadenarà en els pròxims mesos» i va estimar perillosa la tendència a un «Estat repressor quan hi ha d'obrir canals de convivència». El diputat del PNB Aitor Esteban va comentar que el seu partit no estava pel «model dels Estats Units sinó pel dels països del nord d'Europa».
Rafael Calduch, d'UPyD, va advertir que es podia donar la paradoxa que la pena fos revisada abans fins i tot que per exemple un terrorista complís íntegrament la seva pena. Joan Balldoví, de Compromís, va fer una crida al consens per a la pròxima legislatura. Preguntat per aquest assumpte als passadissos del Congrés, el portaveu del grup popular, Rafael Hernando, va aclarir que la presó permanent revisable era una pena específica per a delictes «molt limitats i gravíssims als ulls de qualsevol ciutadà».
Rafael Hernando va estimar que el recurs entrava dins d'una campanya del PSOE i de l'oposició en què «pretenen dir que més seguretat és menys llibertat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Declaració d'Independència

 
Consultori

Puigdemont al Parlament

Carles Puigdemont pot declarar la independència aquesta tarda però no ha aclarit si serà simbòlica o efectiva - El Govern espanyol, amb el suport del PSOE i Cs, diu que està disposat a prendre «les mesures que calguin» per evitar que tiri endavant


L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema