El 3 de juliol de 2005 s'aprovava a Espanya el matrimoni entre persones del mateix sexe. Va arribar de la mà del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, encoratjat pel recentment mort Pedro Zerolo. Amb aquesta llei, Espanya es posava al capdavant de la igualtat. Va ser el primer país que va aprovar el matrimoni del mateix sexe amb plena equiparació de drets amb la resta de matrimonis. En aquests anys han estat nombrosos els països que s'han sumat al matrimoni gai. A Europa, Bèlgica, Portugal, Dinamarca, Suècia, Islàndia, Noruega i França, entre d'altres. L'últim gran pas va tenir lloc el 26 de juny, quan el Tribunal Suprem dels EUA va prendre una decisió històrica en declarar inconstitucionals les lleis estatals que prohibeixen el matrimoni homosexual i afirmar que tots els estats han de reconèixer el dret a la unió entre persones del mateix sexe.
Coincideix l'aniversari amb la celebració de l'1 al 5 de juliol de Madrid Orgull (MADO) 2015-, i amb els nous aires i el suport que estan mostrant els nous governs municipals a les grans ciutats, com Madrid, Barcelona i València, on han anunciat que durant aquests dies onejarà la bandera arc de Sant Martí -símbol de la lluita per la igualtat de lesbianes, gais, transsexuals i Bisexuals- en els balcons dels edificis consistorials.
Però la llei de matrimonis entre persones del mateix sexe, que havia despertat gran entusiasme en una part de la societat espanyola, tant com a rebuig d'una altra banda, l'Església i el PP, que va portar la llei al Tribunal Constitucional, va aixecar expectatives que es van quedar molt per sota de les previsions pel que fa al nombre de noces. Les últimes dades oficials de matrimonis homosexuals que hi ha són les facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fins a 2012. En aquests set anys i mig -de juliol de 2005 fins a finals de 2012- hi van haver un total de 25.204 casaments gais, dels quals 1.861 van ser casaments d'estrangers a Espanya, a on venien parelles d'altres països en què aquestes unions no estaven permeses.
L'any següent a l'aprovació de la llei va ser el que més casaments va registrar, 4.313, per situar-se en els anys següents entre els 3.082 del 2009 i els 3.540 de 2011. És a dir el nombre de casaments s'ha estabilitzat al voltant dels 3.300 anuals. No obstant això, han estat suficients aquests deu anys perquè els casaments gais es vegin amb pràctica normalitat a Espanya, com ho reflecteixen les dades de les enquestes del CIS quan ha preguntat per aquestes qüestions. Així, un estudi realitzat el 2011 reflectia que vuit de cada deu joves accepten l'homosexualitat i el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Un país tolerant i amigable
Una enquesta de 2004, un any abans que el Govern de Rodríguez Zapatero aprovés el matrimoni homosexual, hi havia un 66 per cent dels enquestats que afirmava estar a favor de la igualtat matrimonial. En l'últim estudi del CIS sobre la percepció de la discriminació a Espanya, el 2013, el nombre d'espanyols que aprovava els casaments gais havia pujat gairebé 6 punts i havia passat al 71,7 per cent.
Aquestes dades les corrobora una recent enquesta realitzada pel Pew Research Center nord-americà, que considera a Espanya com el país del món més amigable amb el col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). Les classificacions van ser part de 40 països sobre el que es o no es considera moralment acceptable. Dels espanyols entrevistats, el 55% va dir que l'homosexualitat era moralment acceptable, enfront del 6% que va dir que era inacceptable i el 38% que va respondre que «no és una qüestió moral». La República Txeca superava Espanya amb un 56% d'enquestats que veuen l'homosexualitat moralment acceptable. Per contra als Estats Units només un 37% dels enquestats es va pronunciar a favor d'aquesta qüestió.
Però si les dades situen Espanya com un país tolerant amb la diversitat sexual i la identitat de gènere, no casen amb l'increment d'agressions homòfobes, que segons els col·lectius gais estan augmentant, encara que només una petita part es denuncien. Segons una macroenquesta realitzada en tots els països de la Unió Europea més Croàcia sobre discriminació i delictes motivats per prejudicis contra gais lesbianes i transsexuals, presentat el 2013, un 46% dels enquestats a Espanya va dir haver estat atacat o amenaçat amb violència en l'últim any -un punt per sobre de la mitjana de l'estudi- i només el 18% ho havia denunciat- un punt menys que la mediació.
D'altra banda, fa poc més d'un any el Govern va publicar per primer cop un balanç dels anomenats «delictes d'odi», que no estan tipificats com a tals en el Codi Penal, sinó que es consideren un agreujant quan qui el comet ho fa per racisme, discriminació per orientació sexual, creences religioses, antisemitisme... Doncs bé, dels 1.172 delictes d'odi registrats el 2013, la majoria (452) havien estat motivats per l'orientació sexual de la víctima, seguits pel racisme, (381). Però els col·lectius gais i les víctimes diuen que aquests delictes augmenten i no s'identifiquen ni castiguen adequadament. La FELGTB ha demanat al Govern una llei d'igualtat de tracte, que de moment el Govern de Rajoy no inclou en aquesta legislatura.
