l «no» dels grecs en el referèndum deixa plantejada, amb tota cruesa, la pregunta de si Grècia es veurà forçada a abandonar la unió monetària, escenari que mai van contemplar els fundadors de la moneda única. «Hi ha arguments a favor i en contra sobre si el «Grèxit» és possible legalment», van dir ahir fonts comunitàries, que també van subratllar que «el que passa és que no hi ha disposicions específiques en els tractats que diguin que l'accés a la zona euro és reversible».

A la pràctica, si un membre insolvent de l'Eurozona es queda sense la cobertura del Banc Central Europeu, com li està passant a Grècia, es pot veure obligat, per salvar el seu sistema financer, a introduir la moneda nacional, ja sigui de forma temporal o definitiva. Però, des del punt de vista jurídic, no estan en absolut clars els procediments, ni els drets i obligacions que tindria respecte als seus antics socis i viceversa, de manera que Grècia entraria en un autèntic llimb legal.

L'euro, la moneda oficial per a dinou dels vint Estats membres de la Unió Europea, és un projecte polític i econòmic que els seus socis es van plantejar com a quelcom irreversible, i com a tal va quedar plasmat en els Tractats de la Unió Europea (TUE ) i del Funcionament de la Unió Europea (TFUE).

De fet, aquesta és la seva primera crisi d'envergadura des que es va introduir en els mercats financers mundials com a moneda de compte el primer dia de gener de l´any 1999 i entrés en circulació també el primer de gener del 2002 en dotze països, entre els quals Grècia. Avui en dia, ja són dinou i és utilitzada diàriament per més de 330 milions d'europeus.