França i Alemanya van deixar ahir oberta la porta al diàleg amb Grècia després del triomf del «no» en el referèndum de diumenge, però van avisar que el temps és més limitat que mai i que solament acceptaran una proposta «seriosa i creïble». Una proposta que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, pretén presentar avui mateix després d'obtenir l'aval majoritari de l'oposició per negociar amb els creditors.

El president francès, François Hollande, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, es van reunir durant hora i mitja en l'Elisi per buscar una resposta conjunta al rebuig grec a les últimes propostes dels creditors internacionals, després de certes dissonàncies entre Berlín i París la setmana passada.

El missatge va ser tan clar com esperat: existeix una escletxa per a l'acord, però ara és responsabilitat del primer ministre grec, Alexis Tsipras, presentar de forma urgent un pla acceptable i precís.

S'espera que la nova proposta grega arribi avui a la cimera de caps d'Estat i de Govern de la zona euro.

«La porta està oberta a les discussions. Ara li toca al govern d'Alexis Tsipras fer propostes serioses i creïbles perquè aquesta voluntat de seguir a la zona euro pugui traduir-se en un programa durador», va sentenciar Hollande en una declaració conjunta amb Merkel després de la reunió i abans d'un sopar de treball.

En el mateix to greu i urgent, el mandatari francès va recordar que «no queda gaire temps» i que és urgent, tant per a Grècia com pera a Europa, trobar un acord que permeti a Atenes afrontar el pagament dels seus deutes.

La compareixença de Merkel i Hollande va durar cinc minuts i no van admetre preguntes.

Encara que les seves paraules van ser molt similars, la canceller, a diferència del president francès, va dir que Europa «ha demostrat ja molta solidaritat cap a Grècia».

I va llançar un avís per a navegants: l'última proposta europea -rebutjada de forma aclaparant pels grecs en el referèndum- era «molt generosa», la qual cosa augura unes negociacions complicades.

Merkel, a més, va insistir que caldrà esperar a veure quin és la reacció dels altres 18 països de l'euro, perquè «això també és la democràcia, i tenim una sobirania compartida».

Les condicions prèvies per entrar en negociacions sobre un programa basat en el Mecanisme Europeu d'Estabilitat encara no s'han reunit, i aquesta és la raó per la qual ara esperem proposicions precises del primer ministre grec", va agregar.

Hollande, per la seva banda, va considerar que «Europa no és només una construcció econòmica, monetària i financera, sinó un conjunt basat en valors, en principis, sobre una concepció del món fundada en la llibertat, l'obertura i en el respecte».

El president francès va cridar l'atenció sobre el suport dels partits polítics grecs -inclosos els de oposició- a Tsipras per tancar un acord amb els creditors que permeti al seu país continuar dins de la moneda única.

Línies centrals de l'acord

Després d'una reunió celebrada en el palau presidencial a Atenes que va durar més de set hores, els líders dels partits conservador (Nova Democràcia), socialdemòcrata (Pasok), centrista (To Potami) i nacionalista (Grecs Independents), aquest últim soci al Govern, van publicar un comunicat conjunt en el qual tracen les línies centrals que ha de contenir el possible acord.

«El veredicte recent del poble no constitueix un mandat de ruptura, sinó un mandat per continuar i intensificar l'esforç per aconseguir un acord amb un finançament sostenible», recull el document que encomana a l'Executiu continuar amb les converses.

El text assenyala una sèrie de punts bàsics que hauria d'incloure un futur pacte amb les institucions (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional).

La línia de la negociació ha de recollir les necessitats de finançament del país, promoure reformes que es basin en un criteri fiscal de redistribució just i fomentin el creixement sense mesures que provoquin recessió.

A més, els líders polítics demanen un «programa de creixement potent que serveixi per reduir la desocupació i que promocioni l'activitat de les empreses».

En el comunicat conjunt, els líders deixen constància que el primer ministre es compromet a informar a la resta dels dirigents polítics sobre els resultats de la cimera europea que se celebrarà demà a Brussel·les i, «en general, sobre el progrés de les negociacions».

Els cinc líders, inclòs Tsipras, reclamen que en l'acord hi hagi un compromís perquè s'iniciï el «debat a fons» sobre el problema de la sostenibilitat del deute grec.

Precisen que la «prioritat absoluta» és restablir la liquiditat del sistema bancari amb ajuda del Banc Central Europeu.

Els bancs segueixen tancats

A l'espera del resultat del crucial de la cimera d'avui, tot fa indicar que els bancs grecs no obriran fins dijous que ve, per evitar una massiva sortida de capitals.

Mentrestant, el Banc Central Europeu mantindrà sense canvis la quantitat de liquiditat màxima (89.000 milions d'euros) que els bancs grecs poden demanar al Banc de Grècia, després de rebutjar una petició d'aquest òrgan per augmentar-lo.

Les discussions amb els creditors tenen des d'ahir un nou nom al capdavant del Ministeri grec de Finances, el d'Euclid Tsakalotos, qui ja actuava fins ara com a coordinador de les negociacions amb les institucions. En un gest conciliador cap als socis, Tsakalotos reemplaçarà al capdavant del ministeri Iannis Varufakis.